No pot ser, quina bastonada al llom vàrem rebre el dissabte passat, derrota de les que fan mal, on tornen a aparèixer els dubtes sobre l´equip, l´entrenador i director esportiu. Anem cap enrere com els carrancs. Xe! Mira que perdre contra la Real Societat, i el pitjor de tot, com vam perdre. Tornem a pegar-nos cabotades contra el mateix cudol ; pèrdues de baló al mig del camp (en la zona prohibida), córners a favor que esdevenen contracolps mortals, ´despistes´ i manca de concentració en els marcatges, pressió a destemps, inoperants en atac Vaig a frenar perquè no tindria prou amb un full. Això que ja han passat uns dies del partit que si escric el mateix dissabte, segur que del disgust solte alguna animalada que m´haguera arrepentit (a l´acabament del partit del dissabte vaig agafar un ´xoto´ que em va durar tres dies).
La setmana passada em vaig vindre una mica amunt, il·lusionat amb un resultat contundent (4 a 0) i deixant-me dur pels últims resultats i pel joc que començava a mostrar l´equip. Error, prohibit il·lusionar-se amb el València CF actual, perquè de seguida ens palpen la cara i ens recorden quina és la realitat de l´equip. Tal vegada siga massa visceral, però quan ´la taronja no funciona´ cal denunciar-ho.
Parlant amb el meu amic José María, que és entrenador de futbol (nivell 2) i ´mestallero´ (abonat del València CF i d´eixos que van tots els partits a Mestalla), li vaig preguntar... «Què li passa al València CF? Per què no acaba de funcionar l´equip?». Em va contestar que «el problema és l´entrenador, primer carregant-se a Albelda i després donant els galons de l´equip a Banega (amb Albelda al costat, no s´atrevia a fer floritures en la zona prohibida). No sap situar als jugadors, ni sap fer-los jugar». Ahí queda això. Estic totalment d´acord amb José María, és més, el tio Enrique (mon pare) m´assegura que Banega és una llast en el joc de l´equip, perquè perdem velocitat en l´eixida de baló i ens defenen millor. Que t´ha paregut, morrut!, apunta-te-la Djukic.
Diuen que cal animar a l´equip, que note el nostre suport, però, sincerament, crec que és l´equip qui hauria d´animar a l´afició, que a hores d´ara, tenim la moral un poc tocada. Necessitem arguments per a tornar a creure, per exemple, guanyar en Vila-real, això sí que compensaria la ´cacauà´ que férem la setmana passada.
Per a mi, el partit contra el Vila-real, sempre l´he considerat de màxima rivalitat, com si fóra un ´derbi´. Vos assegure que em fa tanta il·lusió guanyar-li al Real Madrid o al Barça com al Vila-real, que em cau igual de bé com a ells el València CF ( ja sabeu allò de la germanor). Com tinc un amic que és del Vila-real i sobretot antixoto, m´he jugat un esmorçar a què li guanyem, i un dinar a què acabem davant d´ells al final de lliga (tot un clàssic quan el Vila-real ha estat en primera divisió). A vore si li guanye l´esmorçar al ´Risi´. Amunt!
