Sembla que després de les tronades s´ha obert en el València CF un període de bon temps, unes clarianes que han donat tranquil·litat a l´equip. Tan sols cal fer una ullada a la classificació de la lliga per a comprovar, amb orgull i satisfacció, que ja estem ahí, que açò va en serio, que és possible fer un equip jove, renovat, combinant jugadors de casa amb cracks contrastats de la categoria de Negredo. Per cert, benvingut Álvaro, i gràcies per voler vindre al València. I tot açò gastant-nos en jugadors menys diners dels que s´han replegat amb la venda d´altres. Increïble. Finalment s´han tocat les tecles necessàries per a què l´equip no es debilite, com passava en anys anteriors, configurant una plantilla que està generant una enorme expectació.

Xe, què voleu que vos diga? A mi em dóna molt bon rotllo. Veig un entrenador aplomat que mescla humilitat amb ambició, que té ganes de treballar i mira al front. Veig jugadors que tenen il·lusió i compromís. Veig uns responsables tècnics(Rufete i Ayala) molt competents que amb allò que tenien. Han fet un treball extraordinari (que em perdone Braulio, però no és el mateix que a un jugador li diguen «hola sóc Ayala, vols jugar en el València CF?», que qui ho diga siga el bo de l´anterior secretari tècnic. Per últim, veig una afició bolcada amb l´equip com feia anys. Per tant, què més podem demanar? Bé, com ja sabeu, el que jo demanaria és que no paren la lliga per a què jugue la selecció nacional. Amb tots els meus respectes, que vagen a pondre aquells que fan el calendari de les classificacions de l´Eurocopa i el Mundial. Ho torne a dir, quan s´acaben les lligues, que organitzen un torneig de seleccions nacionals i que s´apanyen. Què ganes de fotre, ara ens deixen una setmana sense vore el València CF.

És evident que s´hi respira aire fresc, es nota en el carrer quan parles amb la gent. Concretament, l´altre dia em va saludar una persona que és natural de Riba-roja però viu a Picassent i li diuen Vicent Tomás Roselló, de malnom ´Cap-llarg´. Ve de tant en tant al poble i queda amb els ´amigatxos´ de tota la vida per a esmorzar i passar un bon matí. Parlant amb Vicent em comentava que estava molt enfadat amb Carlos Bosch perquè ha estat dos mesos sense el Supermurcièlago, el millor programa esportiu de la televisió (llàstima que no arribe a més pobles) i clar, estava esperant amb recel la nova temporada. També, comentàvem amb Vicent tots els canvis que han hagut en el València CF i el notava il·lusionat i expectant davant la nova temporada que acaba de començar. Em va cridar l´atenció que el bo de Vicent calçava unes autèntiques espardenyes de careta, les de tota la vida, això sí que em va tocar la fibra sensible: Valencianista de tota la vida i amb espardenyes de careta, hi ha res més autèntic que això? Possiblement el tio Enrique, mon pare, que té l´abonament del València CF quasi 60 anys consecutius, això si que és fidelitat i compromís. Amunt!