Toca guanyar, guanyar i guanyar! En la tercera jornada de lliga i després del parèntesi de la setmana passada, tenim una bona oportunitat de seguir en llocs Champions i demostrar-li, a Mestalla, que això del nou València CF renovat i competitiu va ´en serio´. L´altre dia parlàvem del bon treball fet per Rufete i Ayala i com havien aconseguit ajuntar un gran equip, jove i de qualitat. Però, després de llegir l´entrevista que li va fer SUPER al mànager general vaig arribar a la conclusió que Rufete buscava alguna cosa més que fer un bon equip: buscava formar un ´gran vestuari´. Ací està la clau d´un equip que aspira a ser campió. Eixa és la tecla que calia tocar. De portes cap a dins, és fonamental el bon ambient i la sintonia entre els jugadors i sobretot entre jugadors i tècnics. És evident que Rufete i Ayala tenen un pla, una manera de funcionar que, de moment, està calant en els jugadors. Escoltant Otamendi i Javi Fuego, els dos coincideixen en la importància de tindre un vestuari unit que tinga clar quins són els objectius col·lectius. Dames i cavallers, torna el concepte de ´manada´, ´tots a una´, ´remar en la mateixa direcció´, ´todos para uno y uno para todos´... Sempre m´ha agradat això de «el València CF està per damunt de jugadors , tècnics i directius» però també de polítics, ´bankiers´, i inclús nous propietaris.

Com deia abans: demà toca guanyar. Però, caldria tindre els peus a terra. El partit serà complicat. L´Espanyol vindrà a sucar punts, i saben com fer-ho. La recepta la tenen ben clara: tancar-se darrere, amb l´equip ordenat i sacrificat en la pressió, eixides ràpides al contraatac amb l´objectiu de posar nerviosa l´afició i els jugadors. Voldran marcar prompte i posteriorment cuinar-nos a foc lent. Els partits com els de demà, on ens enfrontem amb equips teòricament inferiors, són eixos que denominem ´trampa´ -d´eixos tindrem un grapat al llarg de la temporada-. Jugarem a casa i tenim la responsabilitat de dur el pes del joc. Tornarem a invocar la paciència i l´ofici com a principals virtuts i així poder gestionar l´ansietat i la precipitació que seran de bon tros els principals enemics. Afició, hem de tindre clar el partit que ens trobarem i no perdre els nervis a les primeres de canvi. Invoquem l´esperit de Mestalla per a fer del nostre camp un autèntic dolor de cap per a l´equip contrari.

Parlant en el meu amic José María -que sap ´a muntó´ de futbol- em comentava que és molt important que l´entrenador no es case amb cap jugador. Han de jugar els que s´ho meresquen, els que més en forma estiguen i fer les rotacions amb trellat. La gestió del vestuari serà un dels grans reptes que tindrà aquesta temporada Nuno.

Per cert, espere que entre uns i altres no em maregen a Paco Alcácer. És el moment de mimar al bo de Paco i gestionar adequadament la seua progressió. Amunt!