Ala, ja ha passat la setmaneta de les seleccions i ens centrem en el nostre, que és la Lliga i la Champions. En set partits que portem de Lliga i, ja hem parat la competició un parell de vegades per a què juguen les seleccions nacionals, «açò no es pot aguantar». Els artistes que dissenyen els calendaris haurien de fer-s'ho mirar i pensar més en els clubs de futbol que són els qui aporten els jugadors i sobretot en els aficionats perquè cada vegada que hi ha una parada lliguera ens l´estan clavant fins el mànec. És necessari canviar el sistema de classificació tant per a una Eurocopa com per a un Mundial. Jugar deu partits de futbol per a aconseguir una plaça en la fase final de qualsevol competició és una «animalà». Els equips que arriben a la final jugaran un total de 18 partits oficials amb la seua selecció, més els amistosos, els 40 de Lliga els de la Champions o Europa League i els de Copa. Això que dèiem: «una barbaritat». A més a més, la majoria d´eixos encontres són autèntiques «patxangues» que no tenen cap interés. Així és que enviarem a la FIFA allà on brama la tonyina, per ser una miqueta suaus.

Hui, a Mestalla, el València CF té una vertadera revàlida davant el Màlaga. Després del pal sofrit a Bilbao, no queda altra que aconseguir els tres punts. Una nova derrota seria devastadora per a l´equip i sobretot per a Nuno. Quan un xiquet o xiqueta menut fa una malifeta, normalment els pares li recriminen la seua acció amb un «això que no ho tornes a fer, m´has sentit?», i posteriorment rematen amb un «Ale, al racó a pensar». El xiquet o xiqueta, després de reflexionar, sol respondre: «no ho tornaré a fer més». Sincerament, espere que tant els jugadors com Nuno, hagen reflexionat i es conjuren amb un «no tornaré a fer una castanya de partit i menys davant la meua afició».

Si l´encontre de esta nit és vital per no perdre comba en Lliga i guanyar autoestima, no t´imagines el del proper dimarts davant el Gante. Ací ens juguem la classificació i la credibilitat en la Champions League. Ens esperen dos encontres d´alta tensió i de molta pressió per als jugadors i per a l´entrenador. És l´hora de la veritat, dels valents, de treure el millor de cadascú, no arrugar-se i demostrar perquè sou jugadors del València CF en tot allò que això representa. Una bona dosi d´orgull i sentiment ens vindria molt bé. Per a la setmana que ve m´agradaria escriure que un València CF sòlid i equilibrat recupera les bones sensacions en Lliga, que guanya amb claredat a un Màlaga voluntariós i que els sis punts aconseguits en Champions ens obrin la porta d´optar al lideratge del grup. Seria meravellós! Si no, al racó a pensar i Nuno, al ginjoler.

Per cert, aquesta setmana també animaré el Llevant perquè juga al Santiago Bernabéu contra el Madrid. Reconec que em faria molta il·lusió una victòria del s granotes, en primer lloc perquè m´agradaria vore la careta de satisfacció del meu amigatxo Abraham -llevantinista de bressol- i tots els llevantinistes que conec i, en segon lloc, perquè seria un colofó per a celebrar la quarta bota d´or de Cristiano Ronaldo, a qui també m´agradaria vore la careta. Amunt!