Desastre en el Calderón. Crèiem que el partit que féu el València CF en Cornellà seria, provablement, el partit més roí de la temporada, però com deia la cançó -«tropecé de nuevo y con la misma piedra»- la pregunta és; quants encontres d´eixe estil ens queden per suportar en l´actual temporada? És que ací ningú fica ordre? Les declaracions de l´entrenador del València CF i sobretot les seues decisions, tampoc ajuden a clarificar la situació real de l´equip, sinó tot el contrari, cada dia que passa la cosa està més enquistada i embolicada. És cert que per primera vegada se li va escapar un comentari autocrític -«Igual, nos hemos equivocado de planteamiento»-. Ja era hora mestre! Però això no és suficient perquè caldria haver demanat perdó a una afició que no mereix tragar-se la incompetència d´un entrenador que no està a l´altura d´un equip com el València CF. Nuno hauria de ser més elegant i dir allò de «lo siento mucho, me he equivocado y esto no volverá a pasar» o simplement presentar la seua dimissió.

Que conste que m´agradaria que Nuno triomfara en el València CF, que les coses li anaren millor i guanyara títols perquè a hores d´ara és l´entrenador del meu equip, però jo ja en tinc prou, el crèdit s´ha esgotat. Si no canviem la cara davant el Llevant i no guanyem el derbi, em carregaria l´entrenador.

Hi ha una qüestió amb la que Nuno ens té marejats i que l´afició té el dret de saber què està passant ahí. Parle dels jugadors com Negredo, De Paul i Vezo. L´any passat ja ens va sorprendre allò que va ocórrer amb Joao Pereira, un jugador que tenia totes les paperetes de ser el lateral dret titular i com qui no vol la cosa, li pegà la patada i el deixà fora de l´equip argumentant que és per qüestions esportives. Nuno farà el mateix amb Negredo, De Paul i Vezo? El que jo sospite és que l´entrenador del València CF pretén espolsar-se de damunt a tot aquell jugador que li qüestione la seua manera de gestionar el vestuari (també ho feu amb Salvo, Rufete i Ayala) i no perdona cap infidelitat a les seues decisions. Per tant, en la meua opinió, es donen les condicions perfectes per a què es fracture el vestuari del València CF, si es que no està ja rebentat. En conseqüència, tenim un equip desorientat, que no sap per on va i que sobreviu gràcies a l´aparició d´alguns futbolistes que en moments determinats han estat inspirats com; Jaume, André Gomes, Feghouli i poc més. Mal pinta la cosa. Igual m´he passat un poc però és que estic molt cremat, tinc la sensació que ens han venut una burra coixa. Hui es juga el derbi de València, i que dure molts anys. Dos equips en hores baixes que necessiten desesperadament la victòria per a eixir de l´embolic on s´han ficat. Hui, algun dels dos equips, Llevant UD o València CF eixirà trasquilat de Mestalla. Al Llevant, li val l´empat i ull perquè estrenen nou entrenador -per cert, molt bon entrenador- i ja se sap que a entrenador nou, victòria segura. Nuno «en tus manos vuelvo a encomendar mi Espirito Santo». Amunt i que guanye el millor.