Nuno, vete ya» de moment li llevarem la última lletra. El resultat tant contundent davant el Celta de Vigo concedeix cert crèdit a l´entrenador del València CF que haurà d´enginyar-se-les per a seguir esborrant les lletres que li queden, que encara són moltes. Nuno continua assenyalat per l´afició que continuarà exigint a l´entrenador i als jugadors que solucionen les seues diferències i que es fiquen les piles, tal com ho feren en Vigo, per tal de tornar a ser un equip seriós i competitiu. No hi haurà treva ni amnistia per part de l´afició que, amb el que portem de temporada, és l´única que ha tingut clar la direcció en què calia remar. Ha xiulat quan calia xiular i aplaudit quan havia de fer-ho. L´afició forma part de l´ADN de l´equip i és el vertader termòmetre que indica el nivell de salut del València CF. «L´afició no enganya» sempre és sincera i estarà per damunt d´entrenadors, jugadors, presidents/es, accionistes i propietaris. Si preguntem a la gent del carrer sobre què farien amb Nuno després de la victòria tan contundent aconseguida en terres galegues, la resposta continua unànime: Nuno no és entrenador per al València CF, que el canvien ja. Això vol dir que la cosa està «tiranteta». S´ha apagat un foc però l´incendi continua en marxa.
La veritat és que el resultat d´1-5 davant el Celta ens ha desconcertat a tots, a mi el primer. De fet, vaig perdre dos esmorzarets on em jugava que el València CF era incapaç de guanyar a Vigo. Veges si tenia clar que palmàvem davant el Celta! Però em vaig quedar gratament petrificat en vore tanta efectivitat en atac. No podia creure´m el resultat, igual havien obert la veda i les escopetes estaven ben carregades, o que per un dia els astres estaven alineats, o simplement és que s´aparegué la mare de Déu,... però, rascant una miqueta, hi ha un aspecte que em cridà l´atenció; el València CF havia comés 30 faltes al llarg de tot l´encontre, que contrasten clarament amb les 6 faltes que férem al Calderón davant l´Atlético de Madrid. En resum, podem dir que el València CF va ficar la cama, l´1-5 va ser conseqüència d´arrimar-se al contrincant i disputar el baló.
Gran! Paco Alcácer, que després de ser convocat per Del Bosque li ha tornat la confiança amb dos gols de crack: prova evident que un dels objectius de l´equip ha de ser fer-li arribar balons en unes mínimes condicions i no deixar-lo aïllat amb un inofensiu «bombeja Agostinet». De tota manera, el joc del València CF continua deixant molt que desitjar. Molts asseguren que el partit del passat dissabte potser siga el punt d´inflexió que tots esperàvem i que a partir d´ara la cosa canviarà a millor, però jo, igual que molts valencianistes, continue escèptic davant eixa possibilitat. Ara bé! Si el proper partit davant Las Palmas, en Mestalla, fem un 5-0 o un altre resultat igual de contundent, li llevarem un altra lletra a la cançoneta i es quedarà amb un «Nuno, vete€» que vist com està l´assumpte, no està gens malalament. Amunt!
