Mare meua, quin desastre! Crèiem que davant el Gant el València CF havia tocat fons quant a joc i actitud, però una vegada més l’equip ha demostrat que encara es poden fer les coses pitjor. Començarem pel partit del dissabte passat davant Las Palmas; jo acudia per primera vegada en el que portem de temporada a Mestalla per a vore en directe el València CF, i ho feia amb l’expectativa d’assistir a un bon partit de futbol perquè l’1-5 de Vigo generava cert optimisme que hi havia que rubricar a casa davant la teua gent. Ja sabeu com va acabar la cosa. Si vore al València CF per la televisió és desesperant, ni vull contar-vos quan ho veus en directe, va ser senzillament humiliant. Pitjor no es poden fer les coses, amb una actitud d indolència per part dels jugadors i una resposta estèril d’un entrenador incompetent que no va saber reaccionar en cap moment per tal de capgirar la situació. Eixe encontre passarà a ser un dels pitjors partits que li he vist al València CF en Mestalla, que ja és dir. Senyor Lim, si vosté arriba a estar en Mestalla el dissabte passat i veu l’espectacle que va oferir el seu equip, li haguera caigut la cara de vergonya, la mateixa vergonya que vam patir els milers de valencianistes que ahí estiguérem pelant-nos de fred. Si haguera estat Lim, segurament hauria escapat a córrer i hauria ficat el cartell de ‘es traspassa’.

Pense que la situació esportiva del club és semblant a quan Mauricio Pellegrino o Miroslav Djukic entrenaven al València CF, és a dir, insostenible e insuportable; la solució no va ser altra que canviar d’entrenador. Per cert, la megafonia de Mestalla és tan roïna com el joc de l’equip.

Recorde la primera vegada que vaig tindre l’ocasió de muntar en un haca (cavall o egua, per ser més fi). Estava prou acollonat perquè això d’estar damunt d’un animal d’aproximadament 500 Kg i dirigir-lo, em causava molt de respecte. La cosa va anar prou bé, sobretot arropadet en el ‘picadero’ i pegant voltes al rogle, però, quan vaig eixir pel camp, la meua inexperiència feia donar ordres contradictòries a l’haca, que finalment no sabia si arrancar al trot, parar, fer marxa enrere, girar a l’esquerra o a la dreta, o si quedar-se queta. Diuen que l’animal capta si qui munta està nerviós o acollonat, a mi em va calar de seguida i pensà «Ara vorem que fa el tronxo que tinc dalt» o «serà inútil, el ninot que s’ha muntat?». La qüestió és que l’haca féu allò que li donà la gana; quan volia girar a l’esquerra, l’haca anava a la dreta, quan jo li deia arre, se parava a menjar herba. Finalment no sé ni com vaig arribar a la quadra, segurament va ser l’haca que va dir «ala, ves a fer punyetes que jo ja en tinc prou». És inevitable fer un paral·lelisme amb la situació que està vivint Nuno en el València CF. Quan ha arribat l’hora d’eixir al camp obert, l’equip rep ordres contradictòries d’un entrenador inexpert que no sap què fer amb ell. Com a mostra, l’encontre de Champions davant el Zenit, o el de Las Palmas de la setmana passada, on l’haca arrancà a córrer i de seguida va parar en sec i anà tot per l’aire (Nuno no va caure però es quedà penjat del monyo del cavall). Ara ens ve un camp ple d’obstacles, començant pel Sevilla i vist el que hem vist en els últims partits, tot fa pensar que la cosa continuarà igual de trista per al València CF ‘arre matxo que plou’. Sempre amunt!

Més opinions de Paco Lluís, açi.