Paco, au cacau! tu t'ho perds

Benvinguts Mangala y Garay. La defensa ja no serà un colador

03.09.2016 | 21:48
Paco, au cacau! tu t'ho perds
Paco, au cacau! tu t'ho perds

Bon dia a tots i a totes. Finalment, ha començat la nova temporada futbolera i què voleu que vos diga? La cosa va pitjor que quan va acabar l’anterior. Pareix ser que no ens llevem de damunt el malson de la passada campanya i els resultats canten per ‘soleares’, dos partits i zero punts, o el que és el mateix: dos primeres cullerades i mosca, davant dos equips, amb tots els meus respectes, de segona divisió com són Las Palmas i l’Eibar. Ull! Amb Quique Setien i tot el que està fent amb l’equip canari. Bon entrenador que sap de futbol i que jo ja li haguera tirat els trastos per tal d’incorporar-lo a l’agenda del València CF per a un futur... Immediat?

Després d’unes vacances plenes d’actuacions de Bajoqueta Rock, muntanyes de tres mil metres i ciclisme ‘globero’, tenia la intenció de desconnectar del futbol i sobretot de la ‘cacauà’ de temporada que féu el València CF, però ha sigut inevitable mirar de reüll tot allò que estava passant en un València CF cada vegada més desllavassat i destarifat. El principal problema continua estant en la manca de lideratge tant institucional com esportiu. Menuda papereta per a la presidenta Layhoon, que li tocà descarar-se davant l’afició per a dir que Paco Alcácer no s’hi venia, mentre d’amagades estaven negociant el seu traspàs al Barça, com finalment així ha sigut. Si jo fora Lay Hoon, haguera enviat a escaparrar a Peter Lim & Company, però, com que ella també forma part de la company, tot queda en casa. Al final resulta que per a l’emporio Lim i el seu València Business, l’estiu ha resultat d’allò més beneficiós, amb 3 supervendes, André Gomes, Mustafi i Alcácer, que superen els 120 milions d’euros. El València CF continua sent un negoci redó, de fet, en dos anys, ja ha recuperat la inversió feta.

Però, i els aficionats què? Els aficionats hem vist, amb impotència i resignació com venien als millors jugadors del planter i replantejaven un projecte a base de retalls i ple de costures, amb jugadors descartats d’altres equips i altres que venen a crèixer com a futbolistes amb la intenció de fer el bot a equips més grans. Què trist! La mateixa pel·lícula d’altres anys. I tot açò, amb un entrenador que no te l’experiència necessària per a assumir una banqueta de la categoria del València CF.

Els aficionats l’únic que han fet es seguir renovant religiosament l’abonament i animar el seu equip malgrat que els han pres el pèl. Els aficionats som ‘víctimes patològiques del consum emocional’. Així és com Voytek Kurtyka —Himalayista Polac— definia aquells muntanyencs que s’obsessionen per escalar tant sí com no les 14 muntanyes que superen els 8.000 metres d’alçada. La veritat és que em va cridar l’atenció el comentari de Kurtyka i crec que encaixa perfectament per a definir als aficionats al futbol. Som víctimes de la passió pel nostre equip, que necessitem tornar a emocionar-nos amb els gols, les victòries i els títols que algun dia vindran. Circumstància que aprofiten personatges com Peter Lim, Florentino Pérez o qualsevol xeic àrab per a fer un negoci redó. Per cert, benvinguts Munir, Mangala i Garay, crec que amb els dos centrals millorem considerablement la defensa, que és una autèntic colador. De Paco Alcácer, simplement: Au cacau! Tu t’ho perds.

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en... 

Enlaces recomendados: Premios Cine