08/10/2016

Prandelli i Stefano Garzelli

A l´esport és vital tindre ilusió per crèixer una miqueta cada dia

15.10.2016 | 23:17
Prandelli i Stefano Garzelli

Lamentablement, diumenge passat no poguérem amb l´Atlético de Madrid. Un Atlético que va ser superior i que demostrà tindre molt més nivell que un València CF ´justetet´, que suportava a dures penes, les trompades d´un equip madur, seriós i ben plantat. En alguns moments de l´encontre em venia al cap qualsevol cursa de Fórmula 1, on els Mercedes, amb més motor i més cotxe, et deixaven clavat quan pitjaven l´accelerador, i tu et quedaves amb dos pams de nassos, impotent, sense poder fer res. És així de trist. El València CF està evidenciant un ´baixò´ de nivell que a hores d´ara el situen en una categoria inferior front a altres rivals que sí demostren major nivell competitiu, com per exemple l´Atlético de Madrid. Ens han passat per damunt, arrancant-nos les ´pegatines´. El pitjor de tot és que ens està passant com a Fernando Alonso, que com a màxim, pot aspirar és a ser seté i encara te toca donar les gràcies. Curiosa casualitat, perquè un dels inversors en l´equip Mclaren també és Peter Lim.

Futbol i ciclisme
Canviant de terç i esperant amb expectació el proper encontre de lliga amb el nou entrenador, el senyor Prandelli, volguera rendir un xicotet homenatge a una escola ciclista, que va nàixer fa tres anys, amb la il·lusió de contagiar els xiquets i xiquetes la passió pel ciclisme. La iniciativa va ser d´un altre italià, Stefano Garzelli, exciclista professional i resident a València, que junt a la seua dona María, van començar un projecte meravellós. El palmarés esportiu d´Stefano és impressionant; guanyador del Giro d´Itàlia, el tour de Suïssa, il Tirreno Adriatico? i que s´ha volgut involucrar en la formació de jóvens ciclistes.

Alhora, s´ha sumat a altres escoles que des de fa anys, dediquen els seus esforços per a què més de 200 xiquets i xiquetes puguen competir quasi tots els caps de setmana en les diferents curses que organitzen. La setmana passada es va celebrar l´última carrera de la temporada, i va ser en el port de València, en la Marina Real, i el meu fill s´acomiadava de les escoles, igual que altres xics i xiques, perquè canvia de categoria i l´any vinent seran cadets. Volia aprofitar l´ocasió per donar les gràcies a Stefano i María per la vostra tasca, per com tracteu els xiquets, perquè ens haveu fet sentir com a casa. Ha sigut un autèntic privilegi compartir entrenaments, competicions, caigudes, disgustos i també, és clar, èxits.

És una escola que creix i seguirà creixent perquè, com haveu demostrat, els xiquets/tes estan per damunt de tot. En els temps que corren, el futbol continua essent el rei dels esports, però també existeixen altres alternatives com el ciclisme, on la formació en valors de respecte i camaraderia és més important que la pròpia competició. D´eixa manera és com Stefano i María han enfocat el seu projecte i des d´ací, simplement felicitar-vos per la vostra complicitat i l´aportació al ciclisme valencià. Ara sols desitge que Cesare Prandelli, prenga nota del seu compatriota Stefano Garzelli i si més no, pose la mateixa passió per fer del València CF un equip gran. Si així ho fa, estic convençut que el futur serà nostre altra vegada. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en... 

Enlaces recomendados: Premios Cine