Continuem estant a un punt del descens. No volguera pecar de pessimista però no hi ha manera de llevar-me de damunt eixe mal somni que suposa estar ahí baix en la classificació. Em resulta grotesc que l´encontre de demà davant el Granada, que és el cuer en la lliga, siga considerat com a transcendental i decisiu, però allò trist, és que ho és.S´ha parlat molt al llarg de la temporada de si el València CF juga regular o malament al futbol, que si no te ofici per a suportar un resultat favorable, que si el planter està descompensat, que si els jugadors no donen la talla, que si no hi ha lideratge en l´equip ni en la institució, que si anem a la deriva com a entitat, que si l´afició comença a desencisar perquè està desencantada... La veritat és que estem com estem perquè les coses s´estan fent molt malament des de fa molt de temps, i ara ens trobem amb la visita del Granada i estem cagadets per si no som capaços de guanyar-li. El futbol és un esport on l´únic que importa és tindre punteria en la porteria contrària i mantenir la teua a zero, i això el València CF, per desgràcia, no ho fa. Si la piloteta haguera entrat en les moltes ocasions que genera l´equip, probablement no estaríem parlant de tot açò perquè estaríem amb 18-19 punts i les coses les voríem d´altra manera, però no és el cas, d´ahí ve això d´etiquetar l´encontre de demà com a URGÈNCIA.

Per a què el mecanisme funcione, totes les peces han d´encaixar i estar perfectament engreixades, perquè al mínim error, la màquina es ressent i deixa de funcionar correctament. Analitzant les estadístiques dels equips en la lliga actual, es veu que el València CF és un dels equips que més gols encaixa i tampoc destaca per golejador, per tant, la preocupació està més que justificada. Ara l´única cosa que importa és guanyar al Granada i, si pot ser, encadenar tres victòries seguides i recuperar el crèdit perdut. Em dona igual si no tenim davanter centre, si el calendari no és propici, si el planter està descompensat o si Peter Lim va acabar o no el nou Mestalla€ simplement, em conforme en guanyar al Granada, i la setmana que ve ja parlarem d´altres coses.

Per cert, això de jugar a les 4 de la vesprada el mateix dia que es celebra la marató de València és una BARBARITAT. Ja ficats, hagueren pogut ficar l´encontre a les 12 del migdia a vore si rebentàvem d´una vegada. No sé com des de el club, s´ha permés un consemblant horari en un dia tan assenyalat. M´imagine que hauran contestat «si señor Tebas, lo que usted diga». En fi, com diuen en el meu poble ´cabotà i avant´.

Per últim, sumar-me al condol per la mort de Paco Sendra, sobretot a la seua filla Marisa, companya meua en la facultat. Jugadors com Sendra són els que calen en un València CF tan desarrelat. Amunt! I a per els tres punts.

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.