T ornem a la realitat! Encadenar 3 victòries consecutives era massa bonic per a una afició que acariciava el ressorgir definitiu del València CF. La derrota davant Las Palmas UD frena de colp eixa anhelada reacció i ens torna a mostrar que el camí a la salvació no serà gens fàcil. Ja m´ho deia Aitor, un exalumne meu, a qui pregunte «què et va parèixer el València CF- Las Palmas?» i em respon «L´altre dia ens tocaren la corfa Paco». Ja ho pots dir Aitor, perquè ens la tocaren per dues bandes; primer l´àrbitre, que amb les seues decisions va perjudicar clarament el València CF, i després, Quique Setién i el seu plantejament, que va fer que Las Palmas ens a fera un tratge jugant a futbol.

Sincerament, crec que el final del mercat d´hivern, no ha afavorit un bon clima de treball perquè molts jugadors anaven més marejats que una perdiu, intentant buscar equip per a pegar a fugir del club. Tampoc li ha sentat bé a Voro, que l´única cosa que desitjava era estar tranquil i saber, definitivament, amb quins jugadors comptaria fins al final de la temporada. Però anem a ser positius i pensarem que la derrota soferta en Gran Canaria var ser simplement, una relliscada, «una mala tarde, la tiene cualquiera». A partir d´ara, estan els qui estan, i amb això ens hem d´apanyar. Cal recuperar la línia que va oferir l´equip davant l´Espanyol i Vila-real i seguir «partit a partit».

Respecte a les noves incorporacions, cal dir que Zaza cobreix la necessitat que teníem d´incorporar un davanter centre (ja vorem com ens ix el tir), però cal insistir en què l´equip es queda coix en altres demarcacions també prioritàries, com la de mig centre defensiu i un central. Tot açò de les incorporacions del mercat d´hivern, em recorda molt a allò que va dir Rafa Benítez en una ocasió; «He perdido un sofá i me traen una lámpara». Ara entra finalment Orellana, que és molt bon jugador i de segur que li vindrà molt bé a la zona de creació de l´equip, però ve amb la carta de presentació de ser ´l´home que envia a l´entrenador a fer de ventre´. Vaja! Tot un exemple per al vestidor. El temps dirà si la decisió ha sigut encertada o no, però de totes maneres, seguirem confiant en Voro i la seua capacitat de treball, perquè de la quadrilla; Lim, Hoon, Koh, Murthy, Mendes€ no em refie gens.

Hui juguem davant l´Eibar, i ho fem a Mestalla. Si volem eixir del pou és imprescindible fer-nos forts a casa i sumar de tres en tres. Està clar que l´Eibar no és un superequip, però corren com a llops famolencs. Estan demostrant que si vols guanyar-los hauràs de córrer igual o més que ells, perquè regalar, no et regalaran res. Per tant, a vore si recuperem la intensitat i l´orgull de guanyar a Mestalla, ben guanyat, que bona fata li fa a l´equip i als aficionats. Sempre amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.