Em va agradar molt la portada de Superdeporte de dilluns passat, que mostrava ´El grito´, una obra del mític pintor noruec, Edvard Munch. No hi ha millor manera de representar com està patint l´afició del València CF. Entre altres coses, l´art aprofita per a transmetre emocions, contar històries o inquietar-nos amb enigmes per resoldre. La imatge del personatge amb les mans al cap i l´expressió del seu rostre és una metàfora perfecta que ho diu tot respecte a la vivència de l´afició del València CF. Seguint amb el llenguatge artístic, i buscant paral·lelismes amb la situació actual, podríem utilitzar un altra obra com ´La balsa de la Medusa´ de Théodore Géricault, 1819, en la que apareixen uns nàufrags a la deriva, desitjant desesperadament que els rescaten. Es tracta d´una escena dramàtica que representa un fet històric i real. Pareix ser que el naufragi de ´Mèduse´, una fragata de la marina francesa, es va produir per la incompetència i la mala getió del seu capità. No és difícil imaginar-se a l´afició del València CF com a nàufrags a la deriva esperant a què el seu club siga rescatat per dirigents més competents.
Canviant de terç, el dissabte passat davant el Betis, el València CF no va ficar tota la carn a la graella per a guanyar els tres punts. És cert que ens furten un penal clamorós que, si l´haguérem transformat, probablement estaríem parlant d´un altre resultat, però a partir d´ací, el que vàrem vore és un València CF prou més ordenat que el dia de l´Eibar, sobretot en defensa, però sense una proposta futbolística clara per a superar al Betis. Vaja, que de futbol poca cosa. Per tant, i donades les circumstàncies, podem donar per bo el punt, sempre que aconseguim guanyar l´Athlétic de Bilbao demà a Mestalla. Si hem de treure alguna cosa positiva de l´encontre davant el Betis serien dos coses; porteria a zero, sempre que siga així mai perdrem cap encontre, i l´aportació d´Orellana, que per fi tenim un jugador que mou el baló amb criteri i solvència en la mitja punta. En la meua opinió, Orellana ha de ser titular i encaixaria perfectament, en un quadrat al mig del camp junt a Parejo, Enzo i Soler. Però com les circumstàncies són tan canviants i l´actitud d ´alguns jugadors també, ho deixarem a criteri de Voro, que, hui per hui, és el que millor sap què cal fer.
Sempre que juguem contra l´Athlétic m´en recorde del meu ´amigatxo´ Ivan, que estarà a tribuna. Ivan és soci del Bilbao des de la distància, perquè viu a València, però cada vegada que ve l´Athlétic a Mestalla, l´entitat basca té el detall d´enviar-li dos entrades en tribuna. Ja m´ha dit que preveu un encontre de patiment per als dos equips, però això ho diu per quedar bé, perquè en el fons, el que vol Ivan és que l´Athlétic ens passe per damunt i aprofite el mal moment del València CF. Ivan, ja saps que estem més necessitats que l´Athlètic, així és que no cal que forceu la màquina i centreu-vos més en L´Europa League. Bromes a banda, crec que la clau estarà en dominar el centre del camp i fer que no li arriben balons als davanters bascos, sobretot a Aduriz. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
