Ja estem un altra vegada amb el virus FIFA. Personalment, no suporte quan para la lliga. Però què pesats amb això de les seleccions! Ara, que vist com està el València CF, ja em dona igual si hi ha parada en la competició o no. Enguany tan sols ens queda salvar els mobles i aguantar la categoria com més prompte millor. Encara queden molt llunyans els encontres davant el Deportivo de la Corunya i el Celta, que seran claus per tal d’aconseguir la permanència i escometre amb més tranquil·litat el final de lliga, però d’això ja parlarem la setmana que ve.

Respecte al ‘partit’ del diumenge passat davant el Barça em quede amb una frase que va utilitzar un spot publicitari, que promocionava la marca de neumàtics ‘Pirelli’ allà pels anys 90, que deia "La potencia sin control, no sirve de nada" i apareixía il·lustrada amb una imatge de Carl Lewis fent un sprint. La frase li ve al pèl a Mangala, que és un portent físic però no te control. Per a un central és molt important saber gestionar les decisions que pren en un partit, és a dir: quan s’ anticipa, quan va al tall, quan es tira a terra, quan ix al fora de joc, quan aguanta al davanter per a què no remate… Diumenge passat, Mangala va marcar un golàs, però també va prendre una mala decisió i es va carregar el ‘partit’ amb la seua expulsió. Per altra banda, Garay, l’altre central, també va col·laborar amb la derrota amb una distracció monumental, que va provocar el primer gol dels culers. Si al Barça, ja de per si, és difícil guanyar-li, sols faltava que li donàrem facilitats.

Em va agradar el plantejament de Voro, que va ser valent i li va plantar cara al Barça, però amb eixos regalets, és impossible rascar cap resultat positiu. Com ja va sent habitual, destacarem als dos xiquets de casa, Carlos Soler i Gayá, que varen ser de les millors coses de l’equip. Ells són el present i futur del València CF, però vist com està el panorama, no crec que duren més que un caramel a la porta d’una escola, perquè el club, després del desastre de temporada que ha fet, té necessitat d’ingressar diners per a quadrar el pressupost i els dos del planter són ‘meleta pura’ per a altres equips amb més ‘poderio’ econòmic. Si la temporada que ve, el València CF vol fer un bon equip, Soler i Gayá són imprescindibles.

A tot açò, i canviant de terç, l’altre dia, parlant amb un col·lega que coneix la cultura asiàtica, em comentava que Peter Lim & company, mai acceptarien les crítiques de la gent, perquè ells es consideren els salvadors del club, per tant, hauríem d’estar molt agraïts i deixar-los fer i desfer perquè els propietaris són ells. Per això, no entenen perquè estem tan enfadats amb la seua gestió. Efectivament, es tracta d’un concepte cultural distint, per això jo tampoc els entenc i m’atreviria a dir-los ‘Arre matxo, que plou!’. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.