Hi ha una dita que respira així: "de fora vindran que de casa et tiraran". Si tenim en compte l’estructura directiva del València CF, és a dir, els qui més manen en l’entitat, és curiós com els principals càrrecs, com ho són Peter Lim, Layhoon, Mateu Alemany i Alexanko, cap és d’ací, ni tampoc té un passat valencianista. La pregunta que està en el carrer és ¿que no hi ha cap valencianista, que conega la idiosincràsia del club i la seua història, capaç d’assumir un càrrec rellevant en el València Cf? Sembla que no, que els que venen de fora estan més preparats per a assumir la responsabilitat de reflotar un València CF que va perdudet en lliga i que poc a poc va enfonsant-se en la mediocritat. Solament crec en Voro, perquè és l’únic valencianista de veritat, a qui les circumstàncies han fet que a hores d’ara siga l’entrenador, però, -honestament- mai ha sigut una aposta ferma per part del propietari, Peter Lim. Sincerament a mi ja tant em fa, l’única cosa que em preocupa és guanyar ‘partits’ i sumar de tres en tres: eixa és l’única medicina que necessita el malalt.

A partir d’ací, esperem que Mateu Alemany tinga la capacitat i la gràcia, d’atinar amb les seues decisions, amb el permís de Peter Lim, i tocar les tecles necessàries per a tornar a ser un club ‘normal’. ‘Faeneta’ te el ‘gatxó’, si no, que li ho pregunte a García Pitarch que li pot explicar molt be cóm funcionen les coses ací. La primera qüestió que ha d’atendre el senyor Alemany és ficar ordre en el club, recuperar la normalitat, i sobretot, MANAR. Els jugadors han de saber que hi ha un ‘amo’ que està tots els dies al peu del canó i que domina l’idioma del futbol, però, com sempre, si no entra la piloteta, començarem les critiques i qüestionarem la gestió del nou director general. És la llei del futbol.

Tenim un altra revàlida, i ja van unes quantes en la temporada actual, davant un altre rival directe, com és el Deportivo de La Corunya. Ací és on ens juguem la permanència. Es tracta del típic encontre que, jugant a Mestalla, s’entravessa i no hi ha manera de resoldre, per tant, molt d’ull perquè ja hem perdut massa punts a casa i una altra ensopegada seria massa dura d’engolir. És l’hora que alguns jugadors facen un pas endavant i demostren si volen o no estar en el València CF la propera temporada, com per exemple Munir. A tot açò, per on para Nani? Sabeu alguna cosa d’ell? Resulta que fa més d’un mes que es va lesionar i encara no ha aparegut l’artista. Pareix que hem tornat a caure en el parany i ens han venut altra burra coixa i delicada, si no, al temps.

Per últim, hem de donar l’enhorabona al València Basquet, espere que hui estiga celebrant el triomf en l’Eurocup, això voldrà dir que han guanyat l’Unicaja a Málaga i són campions. Si no ha pogut ser, cal desitjar-li tota la sort del món el proper dimecres en la Fonteta de Sant Lluís. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.