Ja van tres de tres i com diu l’acudit "no hi ha tres sense quatre". Sé que l’acudit no diu això però inventarem un nou, si fora menester, per tal de fer-lo acomplir. Finalment, el València CF ha canviat la cara, ara és un equip alegre, que fica gols (nou en els últims encontres) i que comença a proposar un futbol prou interessant. Hi ha dos figures que han resultat Claus; Voro ‘trellator’ i Carlos Soler ‘Sol, Soler, vine a vorem que tinc fred’. En primer lloc, donar-li tot el mèrit del canvi positiu a l’entrenador, que ha sabut gestionar i treure rendiment a un planter trastocat i fora de punt, que coneix perfectament l’entitat, tant per dintre com per fora, i que ha fet les coses sense fer soroll i sense vendre fum. Una figura autèntica que mereix el millor dels reconeixements. En segon lloc, la irrupció potentíssima de Carlos Soler, un xiquet fet a Paterna que ens ha tornat la il·lusió a una afició molt desencantada per la nefasta marxa de l’equip. Un jugador que dona goig vore i que ja és referent de l’equip. Alguns diuen que encara és prompte i cal anar poc a poc amb el xiquet, però jo me la jugaria la temporada que ve i construiria un equip al voltant d’ell, com si fora una de les pedres angulars del nou edifici.
Granada i Sevilla
La victòria en Granada ens ha donat una confiança brutal, el plus que necessita l’equip per afrontar l’encontre ‘pasqüero’ de demà diumenge front el Sevilla, que si guanyàrem seria doblement de 'Glòria'. Seguirem confiant en l’efecte Mateu Alemany, que des que és el nou director general, sumem de tres en tres. El Sevilla mai ho fica fàcil, però l’eliminació de la Champions League li està afectant en la lliga, per tant és un bon moment per demostrar que el València CF és capaç de guanyar a qualsevol equip, per molt de Champions que siga, i seguir aprofitant eixe vent a favor dels últims encontres. Menudes ganetes li tinc jo al Sevilla de Sampaoli!
Adeu Layhoon
Era inevitable. Després d’aterrar Mateu Alemany en el València CF, i mostrar les seues intencions de canvi, estava clar que a la presidenta li quedaven tres telediaris, com així ha sigut. Se’n va la primera dona que ha presidit el València CF, i mereix tots els meus respectes. Ha intentat fer les coses de manera respectuosa i educada, però sempre han estat fent-li el llit des de dintre de l’entitat i així és molt difícil. Finalment, una víctima més de la mala gestió de Peter Lim. Layhoon mai ha entés el club que presidia. M’imagine que s’haurà adonat que el València CF no és una empresa com un altra i que la seua gestió requereix coneixements en el món del futbol. No ha sabut escoltar l’afició, que després de la venda de Paco Alcácer al Barça, mai li va perdonar allò que va dir en la passada presentació:"No vamos a vender a Paco Alcácer". En eixe moment deixares de ser la presidenta per a l’afició. Adeu Layhoon, que vaja bé. Amunt!
Més articles d'opinió de Paco Lluís, açi.
