Sempre és una bona notícia que en primera divisió es juguen encontres com el València CF- Llevant UD, sobretot per a la ciutat de València, que una temporada més, acollirà un derbi futboler de primer nivell. Així ho ha interpretat l´afició que omplirà Orriols fins a la bandera.
La rivalitat entre els dos equips de la ciutat sempre ha sigut gran al llarg del temps, la qual cosa fa que el seu enfrontament genere en les seues aficions molta expectació. Enguany més si cap, perquè qui guanye se situarà davant de l´altre en la classificació, mirant al seu rival pel retrovisor. Afortunadament, no es tracta d´un duel de necessitats sinó de confirmar el bon arrencada lliguera dels dos equips. Podríem dir allò de "el futbol de la ciutat de València, de moment, va bé". Els dos equips estan en un bon moment i tenen dos entrenadors ambiciosos que no volen perdre ni a les ´caniques´, per tant es presenta un encontre molt atractiu i apassionant.
Dos entrenadors asturians que entrenen dos equips de la ciutat de València. Com podríem anomenar l´enfrontament? Fent una associació d´idees diríem que es tracta d´una ´fabada valenciana´. Tan sols queda per descobrir quin equip li ficarà més xoriço i botifarra per endur-se el premi de la victòria. Escoltant als dos entrenadors s´aprecia el respecte que es tenen un a l´altre. Saben perfectament com juga el seu rival i els seus plantejaments són prou semblants, salvant les distàncies, amb un sistema de joc ordenat i sòlid en defensa. Tot fa pensar en un empat, vista la trajectòria dels dos equips, però sembla que si algun aconsegueix la victòria, serà per poca diferència. En fi, ja parlarem! El que està clar és que el guanyador absolut de l´encontre és la pròpia ciutat de València. Des de ací apel·lem a la cordialitat de les dos aficions i que siga una autèntica festa del futbol. Senzillament, que guanye el millor.
Canviant de terç, del passat enfrontament, València CF- Atlético de Madrid, cal mencionar vàries cosetes; en primer lloc confirmem la necessitat d´incorporar un davanter que tinga gol, un rematador que les ´enxufe´ a la gàbia, perquè Zaza està prou limitat en eixe aspecte. En segon lloc, hem d´acabar les jugades amb una rematada a porteria, si és possible entre els tres pals. Evidenciem que hui per hui, Rodrigo no està per a ser titular del València CF, perquè la majoria de les jugades d´atac moren quan condueix el baló i pren decisions desafortunades. Rodrigo s´ha de posar les piles. En tercer lloc, manifeste obertament que m´he enamorat de Kondogbia. Ja fa temps que reclamàvem un mig centre de jerarquia, tipus Keita, i la veritat és que s´ha encertat plenament. Jugador total; talla, recupera, organitza, remata, ho fa tot bé. Es tracta d´un futbolista sobre el que es pot edificar un equip, i Marcelino ho sap. Altre jugador que m´agradaria destacar és Gabriel Paulista, menut tros de central. Agressiu en l´anticipació, seriós i amb eixida de baló: altre encert de la secretaria tècnica i de l´entrenador.
Res més, per acabar, agrair la multitudinària resposta del poble de Riba-roja en el concert del passat dimecres (festa en honor al Crist dels Afligits) on també proposàrem un Derbi entre Bajoqueta Rock i la banda Unió Musical de Riba-roja. El resultat va ser una Bajoqueta Simfònica. Moltes gràcies i Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
