La vida és meravellosa, sobretot quan guanya el teu equip, jugant un bon encontre de futbol. Amb un somriure d´orella a orella i satisfets pel resultat és com vàrem eixir del ´Sintesis Café´ el passat diumenge. No podem demanar més, tan sols que continue la marxa. D´Anoeta ens emportàrem més de tres punts: La imatge d´un equip aguerrit, difícil de tombar, organitzat i que sap a què juga. Per fi, el València CF és un equip de Rock & Gol, que ve a ser allò de ´bronco i copero´, apegalós en la pressió i amb pegada davant. Que visca el 4-4-2 de Marcelino. Cal fer una menció especial a un jugador extraordinari, que ens va fer alçar de la cadira per la seua verticalitat i qualitat, es tracta de Guedes, un jugador que encaixa a les mil meravelles en el sistema de Marcelino i que de segur que ens donarà moltes alegries en la present lliga. També donarem una menció d´honor a un futbolista de la pedrera, que va presentar les seues credencials per a ser titular, com és Nacho Vidal, que va rubricar la seua actuació amb un autèntic golàs. Per altra banda, farem una crítica constructiva al bo de Gayà, que va estar fluixet. Fa dos setmanes li reclamàvem a Rodrigo que es posara les piles, i el xic ho ha fet, marcant en tres encontres consecutius. El mateix li demanem a Gayà, a vore si surt el mateix efecte. Posa´t les piles que pots fer-ho molt millor.
Demà diumenge toca l´Athlètic de Bilbao, poca broma, estem desitjant que rode ja el baló per seguir comprovant les prestacions d´un renovat València CF que va com un tir. No pense en altra cosa que en la victòria, encara que les circumstàncies de l´encontre sempre poden condicionar el resultat (penal, expulsions, fora de jocs que no són?). Jo veig al València CF com a favorit, i eixe crec que ha de ser el nostre rol, el d´un equip gran que no té por de ningú i que posarà tot de la seua part per a guanyar. Ho sent Ivan (company meu que és soci de l´Athlètic i que estarà a Mestalla presenciant el ´partidàs´) però enguany ho teniu molt difícil. Segurament trobarem a faltar a Kondogbia, peça clau al mig del camp, però, una vegada més confiarem en el criteri de Marcelino que segur ficarà un onze competitiu.
Ah! Per cert, què bé ens va vindre la competició de la Copa del Rei, una bona oportunitat per acabar d´acoblar-se a l´equip tots els jugadors que juguen poquet i que també mereixen més minuts. El Saragossa és un bon rival per a demostrar-ho, un enfrontament molt atractiu que marcarà les intencions del València CF en eixa competició. Recordem allò de ´bronco i copero´, no estaria gens malament il·lusionar-nos a la Copa del Rei, fa tant de temps que no arribem a una final que ja ni me´n recorde. Ja sabeu que és el camí més curt per a guanyar un títol. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
