Açò és increïble, impressionant, 15 ‘puntots’ a principi d’octubre i tercers en la classificació lliguera, veure per a creure. El València CF suma i tira perquè li toca, com si estiguera jugant a la ‘oca’. És cert que l’encontre davant el Bilbao del passat diumenge deixa dubtes, sobretot per la segona part, on el València CF es va desfonar perillosament i va permetre massa ocasions a l’equip rival, però es va guanyar que és el que realment importa. A l’equip, li va faltar una miqueta d’ofici per a tancar un encontre que tenia ben encarrilat, no oblidem que es tracta d’un equip molt tendre, però una vegada més, l’afició, que va entendre perfectament el que necessitava, va actuar d’ofici i espentà els jugadors cap a la victòria. El València CF actual ha d’aprendre a patir,per tal d’anar madurant i consolidant-se allà dalt en la classificació.
Marcelino va estar molt bé a la roda de premsa, fent autocrítica i alertant del mal joc de l’equip en la segona part. No hi ha dubte que l’entrenador és tremendament competitiu i de segur que intentarà corregir tot allò que no li ha agradat. M’imagine el ‘rapapolvo’ al vestidor en acabar l’encontre, però després, de portes cap a fora, m’agrada que defense els seus jugadors i els done total confiança. Bon entrenador.
El ‘paronet’ lliguer ens vindrà de castanyes per a què alguns jugadors, que ho han jugat tot, descansen i, també per a seguir treballant els automatismes de l’equip. No vull pecar d’eufòric, però vist el començament de lliga que ha fet el València CF i l’enorme marge de millora que té, podem afirmar que enguany donarem guerra. Això sí, cal reforçar el mig del camp amb un “stopper”de garanties perquè l’absència de Kondogbia es va notar barbaritats. Per altra banda, l’esglai que ens va donar Zaza l’altre dia, alerta que fora també convenient buscar un reforç en la davantera i estar millor coberts.
Durant la setmana he raonat amb el meu amic Jose María, el meu entrenador de capçalera, al voltant de la bona marxa del València CF. Jose María és soci, accionista i no es perd cap encontre que es juga a Mestalla. Ell veu els partits de manera diferent com els veig jo, que sóc més apassionat. El meu amic és més analític i jutja el joc de l’equip amb prisma d’entrenador i moltes vegades em fa vore detalls que jo no he percebut. Em parla de sistemes de joc de replegament de l’equip, de variables en atac i defensa...i jo, a poc a poc, li vaig “pillant” el rotllo. Total, que li pregunte; on està la clau per tal que el València CF continue amb eixos bons registres? M’esperava una resposta tècnica, d’anàlisi exhaustiu de joc, però tot el contrari. El bo de Jose María em respon: la clau està en què els jugadors no tinguen lesions importants, perquè la processó és llarga i el ciri curt. Ala tin, ahí queda això! Que passeu un bon 9 d’octubre i amunt!
