Un equip que té una inèrcia positiva, que no para de guanyar ´partits´ practicant un bon futbol és un tresor que ha de conservar amb ungles i dents. Cada encontre és una oportunitat per a seguir mirant cap a avant i sumar tres punts més, per tal d´alimentar la màquina de la il·lusió. No es pot permetre el luxe del relax perquè el conformisme podría ´gripar´ el motor. El triomf per 4 - 0 del passat dissabte davant el Sevilla, va ser un autèntic éxtasi per al valencianisme. Gràcies, jugadors i Marcelino, pel ´revolcó´ viscut a Mestalla, perquè us guanyàreu tota l´afició, que ha tornat a creure en el seu equip. Feia temps que no veia un València CF tan sòlid, seriós i ambiciós, que té claríssim a què juga amb uns arguments futbolístics de primer nivell.

Estem d´enhorabona, enfilats amb un vent que bufa de cul i que ens es espenta cap a€ no ho sé, però, de moment, cap a amunt, que ja és. Estic d´acord amb el discurs de tindre els peus a terra, que encara és prompte per a definir objectius massa elevats, que cal llevar-li pressió a l´equip, rebaixar l´eufòria, ´partit a partit´€ però què voleu que vos diga? No puc evitar tindre el cor encés en flama i, estar exhultant amb la marxa de l´equip, il·lusionat com un xiquet amb sabates noves. Això ja no ens ho lleva ningú.

Hui tornarem a la càrrega. Toca l´Alavés, en Mendizorroza, un rival, a priori, assequible per al València CF, però també un equip corretjós que sempre s´entravessa i resulta difícil guanyar-los en sa casa. És fa necessàri posar-se el mono de ´faena´, arromangar-se i córrer igual o més que ells. Si pensem que l´encontre el tenim guanyat abans de baixar de l´autobús, caurem en l´error. Per tant, la proposta seria fer un joc intens i pràctic però sense especulacions, amb pressió i mirant sempre la porteria contrària. L´objectiu és conservar el tresor que parlàvem, sumant i sumant punts, i si són de tres en tres, millor.

Canviant de terç, si la lliga és el ´truc´ per al València CF, la copa del Rei és l´envit. El passat dimarts encetàrem la competició copera amb victòria davant el Saragossa. No va ser un encontre com per a tirar coets, però la inercia positiva de l´equip feu acte de presència i amb dos pinzellades, com fan els equips grans, sentenciàrem, pràcticament, l´eliminatòria. Està clar que l´equip B, que va presentar Marcelino, no juga igual que l´equip A, de fet, li va tocar tirar mà de Rodrigo, Guedes i Carlos Soler, per girar-li la cara al resultat, però és una competició que aprofita per rodar els jugadors que menys minuts tenen, per tant, ens convé continuar-hi, passant rondes, i ja vorem quins emparellaments anem tenint. La jugada li va eixir redona a Marcelino. De moment, sembla que tenim un envit jove per a apostar per ell, però podria ser suficient perquè el tenim nugat. Si ens enviden, voldrem com a molt, i segons com vaja la cosa, tornarém a envidar o tirem la falta directament. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.