Senyor Peter Lim, obriga la boquera i porte dos bons jugadors contrastats en el mercat d’hivern. L’encontre del passat dissabte davant l’Eibar és la prova evident que necessitem reforços, si volem disputar la lliga. Senyor Marcelino, és cert que el València CF va competir en Ipurua, va córrer i ficà la cama en un camp xicotet i difícil, però no va jugar bé. Li va faltar ofici, perquè si no pots guanyar, almenys empardes i sumes un punt. Les baixes que arrossegava l’equip varen ser massa significatives i la unitat B encara està verda per a assumir un ‘partit’ d’eixes característiques. Estic tranquil perquè els jugadors ho donaren tot, però estigueren massa ansiosos i no saberen ficar la pausa necessària per a dominar a un Eibar que va imposar el seu joc aguerrit. Al meu entendre, el València CF no va merèixer perdre, però les sis baixes de jugadors titulars (Murillo, Garay, Guedes, Soler, Zaza i també la de Gayà, que no va disputar la segona part) caigueren com una llosa en un planter, ja per si mateix, curt.
Insistim, senyor Lim, la ‘plantonà’ necessita una ‘regà’ i tirada de guano per a què les taronges continuen fent-se grosses i llustroses, perquè si no reguem a temps, els arbres no treballaran com cal i la collita baixarà la qualitat. Deixe de banda, de moment, allò de Guedes i Kondogbia, que està molt be i seria acollonant tindre’ls en propietat, i prioritze allò de reforçar l’equip ara a l’hivern, perquè ens fa cal. Està clar que el club està en un embolic financer; Porxinos, multa de la UEFA, pagament a Bankia del prèstec, el fair play ... però per fi, i ja era hora, l’equip està ahí dalt amb moltes possibilitats de disputar la lliga o, en tot cas, de classificar-se per a la Champions. És ara el moment d’anar a per totes i d’invertir, de veritat, en fer un gran equip. Ja m’he calfat i no volia!
Tornant al present, hui ens visita el Vila-real, un bon equip que els últims anys ens ha passat per la dreta, tant a nivell esportiu com de gestió. Recordem que enguany, l’equip tauleller té 20 milions d’euros més de pressupost que el València CF. Per tant, no serà una pereta en dolç, i vindrà a emportar-se els tres punts. No cal dir les ganetes que sempre li tenim al Vila-real, un equip al que els valencianistes no li tenim massa devoció, per ser fins, més aviat tot el contrari, i els jugadors han de saber que no podem permetre’ns deixar escapar la victòria, per dos raons; una per la rivalitat manifesta i, l’altra, per la necessitat de sumar els tres punts i seguir donant guerra ahí dalt en la classificació lliguera. Segur que Marcelino ‘el regaor’ li pega un arruixó al camp per a que córrega més el baló (com va demanar, sense èxit, aquella vegada que es va enfrontar al València CF quan entrenava al Vila-real) o tal vegada el deixa sequet per a que l’equip rival no jugue còmode. En fi, estratègies d’entrenador. Amunt!
