L´encontre de hui davant el Girona, em fa més por que una ´tronà´, en primer lloc per l´horari, que és horrorós, perquè la majoria d´aficionats tindran, segurament, dinar familiar. Altre ´nano´ amb el mos en la boca cap a Mestalla. L´última vegada que jugàrem a eixa hora, no em deixà un bon record i palmàrem davant el Vila-real. En segon lloc, em fa por, perquè la victòria es fa necessària després d´encaixar dos derrotes consecutives en lliga, i el València CF pot caure en l´ansietat i precipitació, que són els seu principals enemics. Per tant, la concentració ha de ser màxima, sobretot a l´hora de no encaixar gol. Tots coneguem la trajectòria de l´equip català, que damunt, s´estrena a Mestalla en primera divisió i voldrà reivindicar el seu joc disciplinat, efectiu i que sol crear molt de perill. Ja sé que juguem contra un equip modest, recent ascendit i que sembla un ´partit´ fàcil per al València CF, però ull que l´entrenador del Girona està liant-la allí per on va. Així és que paciència i bona lletra. Queda prohibit l´excés de confiança i, sobretot, molta tranquil·litat, perquè tenim equip de sobres per a aconseguir la victòria.

Falla la unitat B

Després de vore a l´equip el passat dimecres front a Las Palmas en copa del Rei, no hi ha dubte que la unitat B del València CF, no acaba de quallar. Ens falta qualitat. Vàrem vore un València CF de dos cares ben diferents. La primera part va ser preocupant, amb un equip planet, sense ambició i amb poca intensitat. Tornàren a apareixer els fantasmes del passat, amb un equip desorientat, imprecís, que a la mínima li feien mal. Així no anem a ninguna banda, perquè això és el que va paréixer el València CF, una ´banda´. Després, en la segona part, va canviar el panorama, afortunadament, amb la incorporació de jugadors titulars com Parejo, Guedes i Rodrigo. El planter necessita competència, i de la bona.

Vietto o Sandro

Per fi, ha arribat el primer reforç i, sembla que es tracta d´un futbolista contrastat que Marcelino coneix a la perfecció de la seua etapa anterior en el Vila-real. A la capital del Túria ha aterrat Luciano Vietto, que ja va estar en l´òrbita del València CF i que les circumstàncies actuals han fet possible la seua incorporació en el mercat d´hivern. Reconec que a mi em seduïa més l´opció de Sandro, però si Marcelino l´ha triat és perquè a Vietto el coneix i a Sandro no. Es tracta d´una aposta segura, que li encaixa en el seu sistema de joc i sap el rendiment que li pot donar. A mi, personalment, no m´acaba d´agradar, però confiem en Marcelino, perquè l´home s´ho ha guanyat. Ara bé, la principal necessitat de l´equip continua estant en un mig centre defensiu que li done descans a Kondogbia, i ací és on la direcció del club ha ´d´apretar´ i fer un gran esforç. D´eixe jugador i de què ens respecten les lesions, depén que puguem disputar la lliga, així que cal filar molt prim i encertar. Amunt! Tornem a la competició copera.

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.