Com diu la cançó «tropecé de nuevo con la misma piedra» eixa va ser la sensació que em va deixar l´1-0 que vàrem recollir del Wanda Metropolitano. Marcelino va tornar a plantejar una ´defensa china al rey´, com es diu en l´argot dels escacs, on la torre i el rei s´enroquen i generen un mur que costa molt d´entrar, però per altra banda, el teu atac queda massa limitat. El València CF va defendre ordenat i seriós però l´atac va ser desbaratat i ple d´imprecisions. Ja sabem que quan la manta és curta, o et tapes els peus o et tapes el cap, perquè no dóna per a més. L´encontre el va desequilibrar una ´sabatà´ des de fora l´àrea, a càrrec de Correa, que ens va sorprendre a tots i que al final va resultar definitiva. Tornàrem a vore un València CF inoperant en atac, i ja van unes quantes jornades que estava més pendent de la semifinal de la copa del Rei que d´emportar-se els tres punts en joc. Està clar que l´enfrontament davant el Barça de dijous passat, eclipsava la resta, perquè en el moment, es plantejava com el ´partit´ més important de la temporada, que obria les portes d´una final. Sembla que tots els recursos i tota la mentalitat estaven encarats a eixe enfrontament.

Feia temps que no s´hi vivia tanta expectació en l´aficionat valencianista. València CF-Barça, tornada de les semifinals de la copa del Rei. Encontre màgic, David contra Goliat, ´remuntada´ apel·lant a l´èpica € inesgotables adjectius per a descriure un ´partidàs´ que mostra l´essència del futbol. Com diu Carlos Bosch «el futbol és la cosa més important de les coses que menys importen en la vida», i estic d´acord, però jo afegiria «que guanye el teu equip és la cosa més important de les coses que menys importen en la vida». Queda millor, no?

Finalment, va arribar el ´partit màgic´, i una vegada més, no va poder ser. Topàrem amb un Barça molt ´enxufat, amb tot el seu potencial a ple rendiment. El València CF, amb totes les seues limitacions i carències, ho va intentar de valent, i cal agraïr-li-ho, però encara estem verds per a tombar a l´actual Barça, que per a mi, és el virtual guanyador de la copa del Rei. A l´any que ve, més i millor, com deia aquell!

Ara toca deixar-ho i tornar a començar, perquè demà hi ha derbi davant el Llevant. Cal resetejar el cap i centrar-nos en guanyar el primer ´partit´ després de la síndrome Copa del Rei, ja que el balanç ha estat desastrós amb eixes 5 derrotes consecutives. Ull perquè el Llevant s´ha reforçat i ve envalentit per l´empat aconseguit en Orriols davant el Reial Madrid. Davant tindrà un València CF amb ressaca, debilitat per les lesions, cansat i frustrat per no haver arribat a la final de copa. Una victòria en Mestalla seria balsàmica per a l´equip de casa i, segurament, alleujaria les ferides produïdes en el més de gener i part de febrer. 3 punts vitals per a creure que la Champions no és una quimera. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.