El dissabte passat, abans de començar l’encontre Màlaga- València CF, s’apropa José Ruiz ‘el torner’, veí de Riba-roja i valencianista declarat, i va esmentar que en l’article de la setmana anterior, quan parlàvem del València CF-Llevant, havia estat massa light en queixar-me de l’arbitratge que va patir el Llevant i no mencionava el clar penal que li fan a Kondogbia, que també haguera canviat les circumstàncies del ‘partit’. Tens raó José, però estava massa content pels tres punts aconseguits i no volia fer més guerra de l’arbre de terra. Com diuen els meus alumnes "Paco, ja pareixem un equip gran, els àrbitres ens tracten com al R. Madrid o Barça" i jo els conteste: "Victòria polèmica, però tu para la mà, replega els tres punts i avant".

De l’encontre en la Rosaleda, traurem una conclusió pareguda, joc pobre, errors defensius que ens penalitzen però, tres punts més i avant el carro. És cert que el València CF encara no està recuperat de l’esforç que va suposar les eliminatòries de la copa del Rei. El conjunt no te frescor, ni física ni mental, i qualsevol equip intens i ordenat en defensa ens complica molt la vida. Patírem de valent per aconseguir els tres punts, que saben a glòria i que ens mantenen en la lluita d’estar en Champions la propera temporada. El que està clar és que l’equip de Marcelino, estiga més o menys encertat, lluita fins el final i això demostra que, si més no, té ànima, eixe esperit competitiu que tant mancava en les temporades anteriors.

Demà diumenge en Mestalla, davant la Real Sociedad, tenim un d’eixos encontres que considerem assequibles i tot allò que no siga aconseguir els tres punts, serà pecat mortal i més jugant en casa. Últimament, l’equip basc ens ha pres la mesura ací en Mestalla i ha plantejat un encontre incòmode, per tant, apel·larem a què el València CF faça ús de les dos ferramentes que l’han dut a estar en zona Champions: la concentració defensiva i l’efectivitat en atac. Si aconseguim mantenir la porteria a zero, estic convençut que serà més fàcil aconseguir la victòria.

Per a tancar, i en relació a les declaracions en roda de premsa de Mateu Alemany, direm vàries coses; en primer lloc, caldria recordar-li (ha demostrat que és un gran gestor i coneix perfectament el món del futbol) que quan fa unes declaracions, també s’està dirigint a l’aficionat del València CF i ha tindre molta cura de tot el que diu. Sembla que estava en una junta d’accionistes presentant el compte de resultats i justificant-se davant els seus creditors. Senyor Mateu Alemany, la gestió de les entrades per a la semifinal de la copa del Rei davant el Barça a Mestalla, va ser una ‘cacauà’ i no passa res en reconèixer-ho. Cal escoltar els aficionats i ser més respectuós, perquè contents, allò que dius contents, no estàvem amb l’assumpte de les entrades. Ale, a per la Real i si pot ser, amb una miqueta menys de patiment. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.