Aconseguir 10 punts en els últims 4 partits de lliga és un bon balanç per a un València CF que intenta retrobar-se a si mateix després dels resultats tan negatius del més de gener. És cert que el joc de l´equip encara no està al nivell mostrat a principi de temporada, però els resultats tornen a acompanyar i ens espenten cada vegada més a les posicions que donen dret a jugar la Champions la propera temporada.
De diumenge passat davant la Real Sociedad, podem dir que al València CF se li aparegué ´la Verge dels Desamparats´, com es sol dir col·loquialment, personalitzada en forma de Neto i Santi Mina, l´autor dels dos gols que ens donàren la victòria. Això sí, amb la col·laboració de Toño, el porter de La Real. El València CF tornà a mostrar en la segona part un joc pobre i sense intensitat, que a punt estigué d´amargar-nos el diumenge. No sabem perquè, però els ´horrors´ defensius, continuen fent acte de presència a cada encontre, en conseqüència l´equip es desorienta i recula, deixant tota la iniciativa a l´equip rival. Corregir açò és el gran repte per a Marcelino, que ja comença a reconèixer que l´equip no està fi.
El passat dimecres, en Bilbao, va canviar una miqueta el panorama. El València CF es va mostrar més sòlid i contundent. Diuen que el punt aconseguit front l´Athlètic de Bilbao és bo si guanyem demà al Betis en Mestalla, però què voleu que vos diga? A mi em sembla que conformar-se amb eixe punt reflexa una miqueta de mediocritat perquè després de vore el ´partit´, no entenc cóm el València CF deixà escapar els tres punts. Ho tenia tot de cara per a resoldre tranquil·lament l´encontre, però altre nano, les errades defensives ens passen massa factura. De San Mamés traurem vàries conclusions; en primer lloc destacar a Ferran Torres, menut tros de jugador! Celebre que Marcelino comence a donar-li bola, posant al jove de Foios de titular, ni més ni menys, en el nou San Mamés. Jugador descarat, amb velocitat per a l´un contra un i que centra de meravella. Xe! Un encert. En segon lloc, destacar a Francis Coquelin, un altre tros de jugador! S´ha adaptat molt bé a l´equip. Un jugador que aprofita per a tot i que, independentment de la posició que jugue, sempre compleix. El podríem batejar com ´el soldat universal´, preparat per a entrar en acció on siga necessàri (jo provaria a Coquelin de lateral dret, igual també funciona). Xe! Un altre encert. En tercer lloc, destacaria la figura del porter, Neto. Podríem dir que el brasiler ens ha donat 4 punts en els últims dos encontres i això són molts punts. La doble parada que feu en Mestalla davant la Real Sociedad i el penal de San Mamés varen ser estratosfèrics.
Volguera acabar felicitant a Superdeporte pel seu 25 aniversari. És un diari esportiu referent, que sempre ha estat al costat dels equips valencians i els seus esportistes. Personalment, fa 25 anys que sóc lector de Superdeporte i com dic als meus amics: no hi ha en el món, altre diari que dedique més pàgines al València CF. Amunt i a per 25 anys més.
