Diari de bitàcola, falten 9 encontres per acabar la lliga i el València CF està en posicions de Champions League, a 12 punts de distància del Vila-real, que és el quint classificat, a 5 punts de l'Athlético de Madrid, que és el segon i, el més increïble de tot, amb Parejo i Rodrigo convocats en la selecció nacional. Quantes voltes fa açò del futbol! Si no fóra perquè el Barça està a un nivell i xifres estratosfèriques, estaríem parlant de disputar el campionat lliguer al compàs de R. Madrid o l'Athlético de Madrid, i això són paraules majors.
De l'encontre del passat dissabte davant l'Alavés em quede amb la imatge sòlida i contundent que va mostrar el València CF. Un'partit' faller, que tenia tots els ingredients per a passar-ho bé i reafirmar la candidatura a la Champions League. I així va ser, l'equip local feu, probablement, la millor primera part de tota la temporada i es va imposar de manera contundent a un voluntariós Alavés que no va poder parar les embestides d'un València CF concentrat, intens i motivat. Per fi, Mestalla torna a divertir-se veient al seu equip. Eixe ha de ser el camí d'ací a final de temporada.
Una vegada més, i ja van unes quantes, ens quedem sense lliga el cap de setmana per culpa dels amistosos de la selecció. Ja sabeu la poca gràcia que em fa eixos encontres, als que no li trobe trellat, però la presència de Parejo i Rodrigo m'han despertat cert interés. Segurament jugaran poquet, però la bona notícia és que el València CF torna a aportar jugadors a la selecció i això és simptomàtic que les coses van per bon camí. Normalment, quan més jugadors aportes a la selecció, més amunt estàs en la classificació lliguera, recordem l'època en que anaven 5 jugadors del València CF, allí es guanyaven lligues i copes de la UEFA.
Desgraciadament, no tot són bones notícies. La sentència de pagar 23 milions d'euros de multa al València CF, ha caigut com una poalada d'aigua freda i confirma la malíssima gestió dels dirigents anteriors. Els 23 milions poden suposar un punt d'inflexió entre retindre bons jugadors per a la temporada que ve o vendre per necessitat i debilitar l'equip. Si sumem els vint i pico milions de Porxinos i els que queden per a quadrar el pressupost d'enguany, tot fa pensar que la propera temporada ens tocarà destapar una vegada més, el pot de les essències, per a tornar a confeccionar un equip suficientment competitiu per a afrontar tres competicions.
Per a rematar, volguera donar ànims i força a Rafa Aragonés, un grandíssim valencianista i faller de Benimaclet que la setmana passada va perdre a sa mare. Dies difícils per a una de les persones que més intensament viu el valencianisme. Recorde que enguany vàrem vore junts en Mestalla el València CF- Vila-real i, quan acabà el 'partit', que vàrem perdre per 0-1, portava un mosqueig que feia temps que no veia en un aficionat. Rafa és un dels nostres, vaig pensar, un valencianista autèntic. Una forta abraçada "amigatxo"i amunt!
