Leganés, estadi de Butarque, objectiu tres punts. Eixa és la consigna. La resta, ens despista del camí, que no és altre que seguir guanyant i mirar cap amunt. Després del 'paró' lliguer per culpa de les seleccions, torna la competició domèstica que és on s'ha de centrar el València CF. El Leganés és un equip antipàtic de jugar, eixos equips que sempre se li entravessen al club de Mestalla, amb una pressió alta que t'ofega el mig del camp, molt aguerrit en defensa i perillós a la contra. Encontre difícil per a Marcelino, que ha de saber plantejar-lo per a no tindre sorpreses inesperades. Sobre el paper, el València CF és clar favorit, i com a tal, ha de saber gestionar eixa circumstància. Tot el que no siga guanyar serà un 'xafó' per a les nostres aspiracions. Ull, perquè el Leganés ja ha aconseguit, pràcticament, el seu objectiu, per tant, no té res a perdre i jugarà sense pressió, així que 'alerta' a un partit d'eixos que es consideren com a 'trampa'.
Canviant de terç, l'altre dia, en una conversa que vaig tindre amb un amic, intentava explicar-li la diferència que hi havia entre un aficionat al Real Madrid i un aficionat al València CF. Li vaig contar una anècdota que em va passar fa uns anys, quan vàrem estar a Extremadura, aprofitant les vacances de Setmana Santa. Resulta que en eixos dies, es jugava un R. Madrid-València CF en el Santiago Bernabeu. Com a bons aficionats, anàrem a vore l'encontre a un bar de la localitat extremenya on estàvem allotjats. No diré el nom perquè no ve al cas. Eixe dia el València CF va guanyar 2-3 amb gol, in extremis, d'Arizmendi. De sobte, una quadrilla de quatre valencians pegàrem un 'berrit' que es va escoltar en tota Extremadura. La gent que freqüentava el bar, tots madridistes acèrrims, es va quedar atònita davant els crits i abraçades d'eixa quadrilla de forasters que havia ocupat el seu santuari madridista. No ens poguérem contindre i l'amo del bar ens va cridar l'atenció, però com vàrem ser els que més consumicions portàvem de tot el bar, l'home va claudicar en demanar-li un altra ronda. Conte l'anècdota perquè els aficionats del Madrid, sempre mostren la prepotència de qui se sap superior, presumien de victòria segura, i cantaven els gols del seu equip d'una manera freda, com una obligació, i això contrastava davant els crits apassionats de quatre valencianistes en 'tierra hostil' que simplement, li havien guanyat al Madrid en el Bernabeu. Curiosament, eixe dia era diumenge de glòria, o primer dia de pasqua, igual que demà, i també juguem molt a prop de Madrid, serà coincidència? Des de eixe dia, admire la gent que fa tants quilòmetres per a vore el València CF i estar al seu costat, segur que demà en Butarque hi haurà també valencianistes en 'tierra hostil'. No tingueu por en celebrar els gols del València CF i crideu ben fort. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
