El València CF està imparable. La victòria en Butarque demostra que l'equip es troba amb confiança i amb ganes d'anar a per totes en el campionat lliguer. El tercer lloc està a tir i, si m'apures, el segon també, tot depén de com quede l'enfrontament entre l'Athlético i Real Madrid. Un empat entre ells ens vindria de perles, això si, sempre que el València CF guanye a l'Espanyol de Barcelona. Eixa és la motivació que ens queda, competir el segon lloc, que vist com està el Barça d'intractable, serien paraules majors, tot un èxit. Hem d'aprofitar que tant Real Madrid com Barça, estaran marejats en la Champions i l'Atlètico de Madrid en l'Europa League, per tant, s'hi presenta una bona ocasió de seguir avançant i colar-nos en la festa dels intocables; Barça, Athlético i Real Madrid. I és que, com diu Rosendo, estem 'locos por incordiar'.
Tornant a l'encontre del passat diumenge, feia temps que no veia un València tan sòlid i contundent. El Leganés no ho va ficar gens fàcil i va plantar un equip que pareixia formigó armat, però el València CF tingué paciència per madurar un encontre travat i poc vistós, on aparegué, una vegada més, Rodrigo Moreno, que amb un autèntic 'golàs' va marcar la diferència. Com està el xicón! Ens ha tapat la boca, a mi el primer, perquè pensava que Rodrigo, que sempre ha sigut un bon jugador, no acabava d'acoblar en un equip com el València CF, tal vegada perquè la banda no era la seua posició, però ahí és on es veu la mà d'un bon entrenador, com és Marcelino, qui des del principi ha cregut en el jugador i ha sabut explotar les seues virtuts. També cal destacar la forta competència que té amb Simone Zaza i Santi Mina, que han fet que l'hispano-brasiler no s'acomode com a titular indiscutible. El que és cert és que l'equip va com un tir i a cada jornada que passa, es mostra més sincronitzat i compacte. Tots els jugadors aporten i no s'amaguen i això és una bona notícia.
Demà ens enfrontem a l'Espanyol ací en Mestalla i, com dèiem abans, independentment de com queden els altres equips, el València CF ha de guanyar els tres punts per a seguir mirant cap amunt. Tornaré a insistir en allò de 'partit trampa'. L'espanyol vindrà sense complexes a intentar aigualir-nos la festa, així que ull amb el plantejament de Quique, que ens coneix a la perfecció, i sobretot a un jugador que, personalment, em té 'loco', com és Gerard Moreno, un davanter polivalent, determinant i amb molts recursos. Mateu, jo preguntaria per ell, per vore com està l'assumpte.
Per a finalitzar, vull recomanar-vos un lloc molt especial per a anar a menjar, on es respira valencianisme per els quatre costats. Es troba en la localitat de Serra, en ple cor de la Calderona, i estareu ben atesos per Mónica i Vicent. L'altre dia, en 'Casa Granero', em vaig jugar amb el meu amic 'Risi'un dinar a què el València CF queda segon en la lliga. És que no puc evitar-ho. Amunt!
