Ja van 65 punts, i ahí estem, surfejant damunt una ona, que si no passa res ens portarà directament a la platja, una platja que té el nom de Champions League. Victòria importantíssima davant l'Espanyol de Barcelona que ens situa tercers, a tres punts del segon classificat, l'Athlético de Madrid. El panorama pinta molt bé i és l'hora de pensar des de ja en la planificació de la próxima temporada. Estic convençut que tant Mateu Alemany com Marcelino s'han posat mans a l'obra i, segurament, ja tindran confeccionada l'estratègia o pla per al proper curs, però encara és prompte per a desvelar-ho, per tant, tranquil·litat, la sang al zero, que tot arribarà al seu moment.
Diumenge passat vaig acudir a Mestalla per vore en directe el València CF- Espanyol. Era al segon 'partit' que anava en la temporada actual, el primer, va ser el València CF- Vila-real. Si fem una comparació entre els dos encontres, està clar que la diferència va estar en el resultat. Mentre que el dia del Vila-real vàrem perdre, immerescudament, per 0-1, l'altre dia, front a l'Espanyol, guanyàrem amb molt de patiment, per 1-0. Quin va ser el factor diferencial dels dos encontres? Tinc clar que avançar-se en el marcador va ser clau però, la principal virtut del València CF actual és que s'ha solidificat, és a dir, més compacte i solidari. La rendibilitat dels gols és màxima, perquè estem tancant amb forrellat la porteria i concedint poques ocasions als rivals. També és cert que l'equip està tenint eixa miqueta de sort, que sempre fa falta, i que és necessària si vols mantenir la roda dels equips punters, però l'actitud i les ganes de guanyar són inqüestionables. Eixe és el segell que proposa un Marcelino que, amb les xifres que presenta l'actual València CF, està bordant-ho.
Diumenge vaig comprovar que hi ha jugadors que marquen la diferència en el València CF actual i que són imprescindibles per la seua aportació. Em referisc a Kondogbia, Guedes i Rodrigo. El francés és la pedra angular de l'equip, és l'equilibri i la força, quan Kondogbia afluixa, l'equip s'hi ressent. El portugués és electricitat en estat pur, és qui desequilibra a l'equip contrari, un perill constant. L'hispanobrasiler està en un moment de forma impressionant, no para de córrer, oferir-se i, damunt, últimament ho 'enxufa' tot.
Hui tenim una cita en el Camp Nou davant el Barça.
Hui tenim una cita en el Camp Nou davant el Barça. Setmaneta complicada per als de Valverde, que ha d'aprofitar el València CF per a guanyar i seguir tercers en la classificació. Un alumne meu em deia ahir «Paco, anem a 'assaltar' el Camp Nou». Cosa que vaig repicar «Amunnnnt!». La veritat és que es presenta un encontre molt atractiu, amb un València CF imparable i un Barça que, per primera vegada en el que portem de temporada, ha acabat 'humiliat' per un rival inferior. La Roma ens mostrat el camí, així que, Marcelino, pren nota, perquè guanyar-li al Barça és possible. Amunt!
