Els valencianistes hem tingut una setmaneta per a oblidar, xé, mira que bé que anàvem! Després del bon "partit" que feu el València CF en el Camp Nou front al Barça, que va merèixer millor resultat que la derrota patida, frisava expectant l'encontre davant el Getafe i pensava que els tres punts no s'escaparien. Vaig quedar amb un pam de nas. Derrota dolorosa, d'eixes que fan mal, i que demostren que no hi ha rival fàcil, que quan et relaxes i penses que vas a guanyar fàcil, et passen per damunt, sense contemplacions. Marcelino va fer un mal plantejament des de l'inici, amb una alineació plena de rotacions que desequilibraren un equip que feia aigües per totes bandes. Atac d'entrenador, que ens va passar factura, consumant una derrota inesperada, inoportuna i frustrant. Vàries lectures podem treure de l'enfrontament del passat dimecres en Mestalla; en primer lloc, cal amarrar la Champions com més prompte possible i deixar-nos d'experiments. En segon lloc, les rotacions en posicions clau del camp no li senten gens bé a l'equip. En tercer lloc, el planter actual del València CF no dona per a competir l'any que ve en Champions League (sempre que ens classifiquem, clar) i menys per a fer front a tres competicions. Per tant, és necessari, que tant Marcelino, Mateu Alemany i Peter Lim (el trio "resplandor") s'ajunten quan abans millor i comencen a definir els objectius esportius per a la propera temporada i, amb això, confeccionen un equip d'acord amb eixos objectius. Està clar que hi ha jugadors que no han donat el nivell per a jugar en un equip com el València CF, no cal assenyalar ningú perquè tots sabem a qui ens referim. Si la intenció de Peter Lim és fer caixa, venent als millors jugadors que tenim, segurament serem un equip mediocre que passarà amb més pena que glòria per la Champions i patirem en la competició domèstica. Eixa pel·lícula ja la coneguem. Si pel contrari, vol fer un bon equip de futbol, haurà de fer cas a Marcelino i a Mateu Alemany, que ja li han mostrat el camí, i rascar-se la butxaca. Però açò és com tot, «amb diners torrons», i els bons jugadors costen una llenya. Hem de tindre clar qui som i què volem ser, i això passa per tindre un model clar i definit.

Hui juguem a Vigo, davant el Celta. Desitjaria vore el València CF del Camp Nou, amb tota l'artilleria, encara que més encertat de cara a gol, i no el València CF de les rotacions. Estem jugant-nos la Champions i això són paraules majors. Podem perdre, empatar o guanyar, però el que no podem és fer el "cacauero" com dimecres passat. Marcelino, volem ser tercers en la Lliga, si ens conformem amb ser quarts, ficarem la gamba. Per cert, Mateu Alemany, de pas que juguem a Vigo, podries preguntar per un tal Iago Aspas. Ens vindria de perles un davanter com ell. Jo ho deixe caure a vore si cola. Amunt!

Más opiniones de colaboradores.