Diumenge de vesprada a la redacció de Superdeporte. El que havia de ser una jornada d’absoluta normalitat, ja amb totes les categories de futbol amateur competint, es va convertir en una autèntica bogeria. Vàrem rebre un correu parlant d’una brutal agressió al món del futbol, concretament, a un partit de Tercera Regional Juvenil.

Em vaig sentir mal. Altra vegada...Fem dos passos avant i, després, en fem cinc arrere. Prompte ens posarem a treballar en el tema, parlarem amb les parts afectades. El que devia ser un motiu de celebració - l’autor de l’agressió va fer quatre gols en un partit- es va convertir en tot el contrari. Sempre s’ha dit que s’ha de saber perdre, però també guanyar. I en aquest cas, mai millor dit. Que la teua ràbia i la teua energia positiva no es transforme en una actitud prepotent, perquè no et durà res bo.

Però l’agressor no ho va tindre en compte i així ha acabat. Perquè el seu club, l’Albalat, ha decidit prescindir dels seus servicis, expulsar-lo de l’equip. A més, no tardà en demanar disculpes al jugador agredit i al seu equip i club, Atlètic Museros. Una actitud que s’ha d’aplaudir per la rapidesa en què es va produir, però que mai hauria d'haver arribat. Perquè hi ha un porter que ha estat a punt de perdre la visió d’un ull sols per mostrar-se frustrat per rebre quatre gols...La seua pena va ser doble. I la de tots.

Encara no entenc com ens costa tant comprendre que amb la violència -verbal o física- no s’arriba a cap lloc. Val que els més majors, els professionals, no donen un bon exemple en cap moment. Però si comencem nosaltres, tot serà més fàcil. De juvenils a querubins o al contrari. Però hem de fer un esforç entre tots. Perquè aquesta no és una bona manera per a començar 2016.

De fet, havia pensat fer-ho d’una forma diferent. Fent propòsits d’any nou, com fa tanta gent per aquestes dates. En realitat, em ve al pèl per a demanar més ‘fair-play’ que diuen ara. Encara que amb un xicotet esglai, comencem aquest any amb bona cara i bons gestos. 2015 ens deixà grans moments al futbol base valencià. Per què 2016 ha de ser diferent? Hem de treballar tots de la mà, però ho podem aconseguir. Sols és qüestió de reflexionar en el succeït en el At. Museros-Albalat.