Tots som responsables de la formació

Uns xiquets jugaran per passió, uns altres perquè els pares volen que practiquen esport per a tindre una vida saludable i segurament hi haja moltes altres bones raons per a fer esport.

A Espanya tenim una base increïble, una font inesgotable de grans futbolistes que ens han fet gaudir de Campionats del món, Eurocopes, i a més han fet de la nostra lliga la millor del món, hui en dia dominen en competicions Europees, igual que en la Comunitat Valenciana tenim un dels Tornejos Base més importants, com és el COTIF.

Heu anat alguna vegada a veure jugar els Prebenjamins, Benjamins o Alevins? És una autèntica meravella la il·lusió i innocència que ni ha en cada jugada. Veure com un esport pot donar tantes bones sensacions, és digne de veure, encara que a la Base tenim un punt negre que tenim que hem de resoldre entre tots. Crec que tots som responsables de la formació i educació dels xiquets, on tenim l'obligació d'inculcar uns valors que ningú pot oblidar, com són disciplina, companyerisme, responsabilitat, esforç... I els adults? Estem preparats per a deixar-nos formar per ells?

Tal vegada nosaltres deuríem aprendre d'ells i veure que li donen la mateixa importància a guanyar o perdre que les persones del seu entorn li donen. Ells en realitat només volen anar a entrenar i jugar amb els seus companys per a passar-ho bé i gaudir d'un esport que els apassiona.

Des d'unes temporades, la Federació obliga a què en Futbol-8 hAgen de jugar tots els xiquets, cosa que em pareix un autèntic encert, per què al final no podem oblidar que estem jugant amb la il·lusió de xiquets entre 6 i 10 anys i no és just que durant tota la setmana hi haja jugadors entrenant igual que altres, esperant al fet que arribe el dissabte per a jugar i finalment s'hagen d'anar a casa sense fer-ho i esperar altra setmana més.

També puc entendre que els pares pensen que els seus fills són els millors i de vegades els estan ficant una pressió als xiquets què no és necessària, a més algun pare o mare s'exalta en contra dels àrbitres, entrenadors o altres persones, inclús persones que són molt tranquil·les a la seua vida quotidiana, pareixen altres totalment distintes, que si veieu les cares dels xiquets, no entenen molt bé el que està passant. Tenim una imatge molt clarificadora d'un xiquet canari amb 4 anys separant a un entrenador i a un àrbitre no sabent ell el que feia, únicament sabia que allò no era normal, també la crítica als entradors on es fiquen dins del seu treball constantment. Quan un xiquet rep una instrucció del seu entrenador i des de l'altre costat el pare o la mare la contraria, a qui farà cas el jugador? Al pare esportiu o als pares? Ací hem de fer menció i entendre que al futbol Base els àrbitres estan en continua formació com també els participants en les diferents categories i pareix que n'hi ha paciència amb tots menys amb ells, recordant que una gran qualitat als àrbitres és l'experiència. Gràcies a les grans competicions a la Comunitat Valenciana poden formar-se per agafar nivell.

Ara hem de fer nosaltres mateixos una reflexió... Els pares que estan tota la setmana educant al seu fill a casa, volen perdre tot el treball fet i que el xiquet veja al futbol el contrari al que el pare i la mare estan inculcant-li cada dia?

Crec que és un bon moment perquè tots junts lluitem per a EVOLUCIONAR al futbol base, tenim una oportunitat única i és moment de no deixar-la passar.

Segurament tenim coses tècniques per a evolucionar dins de la Base però la que 100% podem canviar immediatament i els costos únicament són LA VOLUNTAT. Podem fer la nostra BASE millor encara, sobretot en aquest aspecte, ajudant en l'educació de tots però sobretot dels menors. La societat evoluciona i crec que en el món del futbol nosaltres podem fer-ho amb ella.