Luis Rosa vol ser entrenador de futbol base. Vol traure's el nivell 1 i contacta't, segons ell mateix ha manifestat a SUPER, amb el col·legi d'entrenadors, on li comunicaren que la normativa vigent li impedeix traure la titulació si té una minusvalidesa superior al 33%. Luis, afectat per Lupus, actualment té un percentatge del 68% de minusvalidesa encara que ha format part de diversos cossos tècnics tant al Quart de Poblet com actualment al At. Vallbonense.

Els tècnics passen unes proves físiques i també tècniques d'accés a les proves de capacitació i això ho diu la llei, però encara i això Luis Rosa demana una alternativa per a casos com el d'ell. No demana cobrar un diners per ser entrenador, ell de moment el que vol és tindré la titulació per a no estar a l'ombra i poder entrenar amb totes un equip de futbol. Qui el coneix sap que en més d'una ocasió, davant circumstàncies com expulsions o similars, ha donat ordres des de la banda com qualsevol tècnic... però la llei és igual per a tots encara que ell no considera just el seu cas. Per això ens ha enviat a SUPER aquesta carta que reproduïm íntegrament explicant el seu cas i demanant alguna solució alternativa... si potser.

La carta de Luis Rosa:

Sóc Luis Rosa, valencià de 26 anys d'edat amb una relació d'amor per a tota la vida amb el futbol. Als 9 anys em van diagnosticar una malaltia crònica, Lupus Eritematós Sistèmic, i amb ella una minusvalidesa que va començar per un 33% i, a hui va per un 68%. Mentalment, la malaltia, mai ha sigut motiu per a no lluitar per alguna cosa o per a rendir-me i no fixar-me metes en la vida, però físicament si donada la limitació física que la malaltia em crea.

Són unes limitacions causades per una fatiga crònica però que no m'impedeixen realitzar qualsevol tipus d'activitat física, l'única cosa és no poder realitzar-la a un ritme d'exigència elevat (Jo puc córrer 100m al meu ritme i en els meus temps, però no baix una exigència d'un temps màxim o un ritme elevat) o depenent que estat de salut em trobe (els anomenats brots quan la malaltia està més activa). El futbol per al meu és una passió, un sentiment, l'amor de la meua vida, amb el que no puc viure. M'és igual 2ª Regional que la Champions. Donades les meues limitacions i no poder competir sempre he cercat alternatives per a poder estar vinculat a aquest esport sense practicar-ho. Eixes alternatives i experiències treballant amb tècnics, ajudant equips, han remogut més encara el meu cuc de ser entrenador. Encara que seguisca estant en l'ombra, vull tenir la meua titulació i qui sap si en futur poder arribar a ser l'entrenador principal d'un equip. Em vaig posar en contacte amb el Col·legi d'Entrenadors de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana i vaig exposar el meu problema:

-Luis: Vull ser entrenador i tinc una minusvalidesa Quines opcions tinc?

-Escola d'entrenadors: Quin és el grau de minusvalidesa?

-Luis: 68%

-Escola d'entrenadors: Ho sentim no acceptem a gent amb més d'un 33%

Ací va venir la meua decepció i la meua frustració. Per què em cataloguen per un percentatge? Per què no em pregunten al fet que em limita aqueix 68%? Per què EM DISCRIMINEN per tindre una minusvalidesa? Tan llarga és l'àrea tècnica de les banquetes per a necessitar una preparació física per a ser entrenador? Per què hi ha gent a dia d'avui que físicament no està ben i segueixen renovant el carnet sense haver de passar cap tipus de prova? Només és un sedàs per a accedir? Aquestes van ser algunes de les moltes preguntes que se'm van passar pel cap i que encara no he aconseguit contestar-me, no ho entenc, no entra en el meu cap cap argument per a negar-me ser entrenador i perquè cal discriminar a una persona per un nombre, per una etiqueta, com si fóra un paquet de macarrons que ho compres o no segons el seu preu.

No és just.