Sense paraules... el que ha passat als últims partits no té nom. Definitivament, som un equip que va a la deriva, desorientat, mal dirigit i molt blanet. L´afició, ja no sabem si animar, xiular, abaixar els braços o cagar-nos en la mare que els ha...( ompliguen vostés els punts suspensius). La qüestió és que açò és una sagnia i que anem en caiguda lliure. Esta situació, l´hem viscuda en altres moments (per desgràcia) i ja sabem què és allò que s´ha de fer. Ara vorem si tenen capacitat de maniobra per a poder reconduir el desastre que estem patint.

Si encetes una botella de vi, suposadament bo, un vi que t´ha recomanat gent de fiar que entén de vins més que tu, i en tastar-lo, fas carassa perquè està picat, solament tens una solució: tirar-lo al fem, no intentes mesclar-lo amb «llimonà», no intentes veure´l, simplement tira´l perquè no aprofita. Les coses que no funcionen, no funcionen, canvia-les i punt.

Cada vegada més, el València CF sembla a un circ de tres pistes, mediocre i roïn, on al domador no li fan cas els lleons, a més, s´ha escapat un lleó perquè la gàbia no estava ben tancada, el tigre tampoc fa cas de les seues ordres i acaba arrancant-li el braç d´un mos. Per altra banda, està el mag que no troba la manera de fer aparèixer el conill de la «txistera» i damunt, tot el públic li descobreix el truc. En la pista central estan els pallassos, que ja no fan gens de gràcia, i els malabaristes començen a fallar com una escopeta de fira i no encerten una. Però els espectadors han tret la seua entrada, i el pitjor de tot, és que n´hi ha qui ha tret l´abonament per a tota la temporada. Ja m´explicareu com està el públic, que comença a creure que li han pres el pèl. La funció ja ha començat i l´espectacle no pot parar. O presenten una atracció interessant i digna o el públic començarà a abandonar el circ i a reclamar que li tornen els diners.

El principal problema del València CF no solament és que no sap a què juga, sinó que, de la manera que juga, fa millor l´equip contrari, que sempre troba facilitats per a defendre i muntar contracolps als espais que deixem. «Per l´amor de Déu», fiquem dos línies de 4 jugadors, ben juntetes, i 2 davanters ràpids per a jugar a la contra. Tanquem el ´grifo´ i deixem la porteria a cero. Solament així tindrem opcions de fer alguna cosa positiva en Getafe. La consigna és: cal jugar com un equip humil i xicotet per treure un gran resultat. Tant fa qui estiga d´entrenador, director esportiu o president, solament importa el resultat, eixa és la vertadera urgència. De jugar al futbol, ja parlarem en altre moment.

Per cert, després d´escoltar Amadeo Salvo dir que «passe el que passe», Djukic és l´entrenador del València CF fins el final de temporada" caldrà tindre la decència, junt a Braulio, de dimitir en cas que despatxen Miroslav Djukic. Com diuen en el meu poble «coll tallat i a la sèquia».