Hi ha una cançó que diu «El dia de San Jaume és un dia assenyalat...» i curiosament en el dia de San Miquel, 29 de Setembre, aparegué Jaume Domenech, porter del València CF, que a partir d´ara s´ha guanyat l´apal·latiu de ´Sant´ perquè el partit que féu en Champions davant l´Olimpique de Lyon va ser, senzillament, memorable. Porter de la terra, producte de Paterna que ha tingut la paciència d´esperar el seu moment i quan ha tingut l´oportunitat ha dit «ací estic jo i he vingut per a quedar-me». El que està fent Jaume és guanyar-se el lloc amb una determinació i personalitat que feia temps no vèiem en un jugador. La fam de ser porter del València CF i la ´garra´ que posa en cada encontre està conquerint el cor de l´afició valencianista -el meu ja el tens guanyat-. Mentre done el nivell que està mostrant, a vore qui és el xulo que li lleva de la titularitat. Crec que a tots ens ha seduït la seua actitud i el seu caràcter guanyador, que bona falta li fa a l´equip. Així és que gràcies Jaume per les teues parades i per la teua complicitat.

Les victòries davant el Granada i L´Olimpique de Lyon han donat certa tranquil·litat en la parròquia valencianista però també ens han demostrat que quant a futbol, encara estem més verds que una ceba. L´equip no està per a tanta rotació i, físicament no aguantem tot el partit. En el moment que baixem la intensitat, qualsevol equip et pinta la cara. La bona notícia és que el València CF comença a parèixer el de la temporada passada i a poc a poc, dóna mostres de ser un equip competitiu, però per altra banda i, com a aspecte negatiu hi ha fases dels partits en què l´equip es desconnecta, li entra la torba i esdevé molt vulnerable. Davant equips com Granada i Lyon hem eixit airosos i patint com un condemnat, però amb rivals de més entitat i més pegada probablement haguérem eixit escaldats. Nuno ha superat la primera crisi, el malalt ha eixit de la UCI i està en planta, però encara està dèbil i necessita molta atenció. Si guanyarem demà al Bilbao, possiblement li donen l´alta.

Per altra banda, m´agradaria fer menció del cas Rodrigo Moreno. En la meua opinió, hi ha jugadors que pel que siga, no encaixen en un equip. Són molt bons jugadors però no estan fets per a determinats equips i això és el que li passa al bo de Rodrigo. El xicon s´esforça i ho intenta però no hi ha manera. Probablement, en un altre equip la trencaria, però crec que eixe xic no està fet per a jugar en el València CF. Amb açò no vull matar el jugador, tan de bo m´enganye i em tape la boca ficant molts gols, però no el veig. Curiosament i en paral·lel, està Otamendi, que tampoc acaba d´acoblar-se al Manchester City perquè és un jugador que està fet per a jugar en un equip com el València CF, on encaixa a la perfecció. «El jugador no tria equip, és l´equip qui tria al jugador».

Ara toca concentrar-nos i guanyar el Bilbao en San Mamés, així podré vacil·lar-li al meu company Ivan -soci de l´Athletic de Bilbao des que era xicotet- i rascar-li un esmorzaret.

Olimpíque, Athletic, San Mamés, San Jaume... jo no em perdria el partit de demà. Segur que Carlos Bosch està pensant en el 0-3 però jo m´apanye amb un 0-1. Amunt!