No hi ha manera, una altra setmana en el cap ´catxo´. Tocata en Bilbao i un mar de dubtes en el joc de l´equip. El València CF no acaba d´arrancar mentre les jornades de lliga van avançant implacablement. La pregunta del milió és «Què li passa al València CF?». Pegant-li voltes a l´assumpte podem extraure vàries conclusions. L´equip ha perdut la solidesa defensiva que mostrava l´any passat i ací la peça clau era Otamendi, per tant el València CF actual és 45 milions de vegades més fluixet en defensa -deixar anar al central argentí ens passarà factura, sobretot a l´entrenador-. Per altra banda, les lesions de jugadors importants com José Luis Gayà, André Gomes, Enzo Pérez i Diego Alves s´ajunten amb el baix rendiment de Parejo, Negredo i Paco Alcácer, circumstàncies que afecten a la columna vertebral de l´equip, sobretot a la creació de joc i al gol. A tot açò cal afegir que els jugadors que s´han incorporat enguany encara estan verds per a assumir el repte de jugar en un equip com el València CF -pèssima planificació esportiva-. Finalment, el fet de disputar la prèvia de Champions també ha deixat tocada la condició física dels jugadors. I jo em pregunte: tindrà també alguna cosa a vore que el segon entrenador que tenia Nuno la temporada passada ja no està en l´equip?
El panorama no pinta gens bé, amb un entrenador a qui l´afició ha pres la matrícula i no li´n passarà ni una, i uns jugadors que encara estan en la parra. I ara què fem? quina és la solució? En primer lloc, guanyar el proper partit que tens, preparant-lo com una final i anar amb tota l´artilleria, sense reservar ni rotar a ningú. En segon lloc, cal fitxar a un ´morlaco´ per al mig del camp -en eixe cas caldrà que esperar al mercat hivernal- del estil Keita, un jugador experimentat que no necessite adaptació i que aporte rendiment immediat, malgrat que siga Nuno l´entrenador o no. És necessari aclarir la situació amb els jugadors, recuperar-los per a la causa i remar en la mateixa direcció perquè cada encontre serà un examen i els exàmens s´aproven estudiant i preparant-los adequadament.
L´altre dia mentre vèiem l´encontre davant el Bilbao em féu molta gràcia una situació d´eixes que ocòrren quan s´ajunta la gent per a vore un partit de futbol. Resulta que un dels espectadors que habitualment ve a vore el futbol, entra en el bar i s´acosta a un altre espectador habitual, d´eixos que tenen el cul pelat de vore futbol -ometré noms per a què no s´ofenga ningú-i li fa el següent comentari: «Ie, tu que eres del Real Madrid?» I en això que es gira i li amolla: «No, jo sóc de la figa de ta tia». Jo pensava per a mi: «A l´altra tornes, gatxó!» , no vaig poder evitar identificar-me en eixe aficionat tan autèntic que sempre defendrà els seus colors davant la invasió madridista, igual que el poblet irreductible de la Gàl·lia on Astèrix i Obèlix rebutjaven el setge dels romans. Sempre amunt!
