05/03/2016

Kameni, ho tens tot pagat!

Jo no em puc aclarir, no sé si pensar en Europa o en salvar la categoria...

05.03.2016 | 22:57

Hi ha una cançó que diu ´No som rés i menys en calçotets´. Així és com ens quedàrem després del contundent 0-3 davant el Bilbao, en calçotets. Què poc ens ha durat l´alegria dels quatre encontres guanyats, vaig pensar, perquè quant a sensacions l´equip no arranca ni a bastonades. Amb la derrota del passat diumenge tornaven a aparèixer els dubtes en una afició que està ja farta d´aguantar tantes misèries esportives. Un mestre d´obra diria; «Els pilars de formigó que suporten els planxés encara no s´han forjat per a suportar tant de pes, encara és prompte per a ficar el terra i fer els envans».

Sabíem que l´encontre davant l´equip basc seria de poder a poder, i que el primer que marcara, probablement s´emportaria el partit. El València CF va tindre les seues opcions i no les va aprofitar i ací és on Valverde va dir «Ara em toca a mi , aneu a enterar-vos» i vaja si s´aprofità, sobretot de les facilitats que li va regalar l´altre València CF, el de la cara obscura, eixe que deixa de competir, que s´ofega en un got d´aigua i que es queda KO al primer contratemps. D´eixe València CF és del qual està farta l´afició.

El dimecres visitàrem Málaga i per obra de màgia s´inverteix la dinàmica. Comencem igual de malament que acabàrem el partit del passat diumenge. Encaixem el primer gol amb un dels típics desconcerts de la defensa valencianista, i tot feia presagiar una derrota imminent, però, en un moment donat, el bo de Kameni s´inventa un autogol que ens fa despertar i acabem guanyant l´encontre. Té alguna explicació açò què està passant? Si vos sóc sincer, jo no em puc aclarir. No sé si creure que podem competir per estar en Europa League la temporada que ve o simplement conformar-me en salvar la categoria i gràcies. La polarització del València CF és tan gran que desconcerta al més pintat. De moment celebraré els tres ´puntots´ aconseguits en Málaga i em centraré en arribar als 41- 42 que, probablement, caldran per no baixar a segona divisió. Digueu-me Amarrategui però l´assumpte no està per a tirar coets.

I ara ve allò! Quin València CF ens anem a trobar demà diumenge en Mestalla davant l´Atlético de Madrid? El de la cara A o la cara B? El que està clar és que serà tot una incògnita, però estic convençut que l´única que no ens fallarà serà l´afició, que a poc que li donen, encendrà la traca i durà en volandes a l´equip. Es tracta d´un encontre on el València CF té molt a guanyar, seria una victòria de prestigi que podria mostrar el camí per a superar l´ eliminatòria front al Bilbao en l´ Europa League.

Per cert, la decisió de la BUFA respecte a l´eliminatòria del València – Chelsea en la Champions juvenil és per a escapar a córrer i enviar-los allà on brama la tonyina. El que realment em ve al cap és dedicar-los un; «sou uns€» -afegir les tres paraules màgiques-. Sempre amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine