En acabar l´encontre del diumenge passat davant el Llevant, em va vindre al cap la ´tonaeta´ d´una cançó de Siniestro Total, un grup punk gallec, que explicava prou bé el meu estat anímic, i deia; «¿Quiénes somos?, ¿De dónde venimos?, ¿A dónde vamos?». En un partit marcat pel dramatisme, va guanyar el que ho va meréixer, el que li ficà més ganes i més genitals. Aprofite per a donar-li l´enhorabona al Llevant.
La imatge que va oferir el València CF va ser patètica, mostrant una actitud impresentable en un equip que està molt lluny de les prestacions que va donar la temporada passada i reflectint la mediocritat en la que s´ha instal·lat. No cal fer molts càlculs, perquè de no sumar 40-42 punts, ens clavarem fins el coll en la lluita per salvar la categoria. Si continuem jugant com ho férem davant el Llevant, caldrà anar fent-se l´ànim de jugar en segona divisió la propera temporada, perquè no guanyarem cap encontre dels que queden. Ho sent però eixa és la pura realitat. I que conste que seguirem animant al València CF estiga en primera, en segona, jugue la Champions, UEFA, o no jugue res, perquè ho portem en la sang, però hem de dir les coses com són: açò és un desastre monumental.
Ara que estem en falles seria un bon moment per pegar-li foc al projecte de Peter Lim per vore si ressorgim de les cendres ficant-li una miqueta més de trellat a l´assumpte. Senyor Lim, si per a vosté el València CF és una empresa més de tantes que en té, i un simple negoci, he de dir-li que està equivocat. Pose en venda el club, si és possible a unes persones que entenguen què és el València CF i no a uns tecnòcrates que sols entenen de comptes i diners. Preferisc un equip humil i pobret, on els jugadors es deixen la pell en cada partit i l´actitud siga indiscutible, que un equip ´pijo´, sense problemes econòmics però sense ànima, producte d´un capritxós que es pensa que ha inventat el futbol. Disculpeu però és que estic més cremat que un masclet.
La segona part
El passat dijous vàrem jugar la tornada l´Europa League davant el Bilbao. Pintaven bastos i més després de la imatge oferida en lliga, però canvi de competició i canvi d´actitud. Els jugadors varen decidir que en eixe partit tocava córrer i donar-ho tot, i així va ser. El valència CF féu mèrits per a guanyar 3 o 4 a zero al Bilbao, però una vegada més, la tendresa de l´equip a l´hora de matar el partit va permetre que el Bilbao tinguera opcions en el tram final de l´encontre. I què va passar? «Nyàs coca i al ginjoler», deixà amb tres pams de nassos una afició que una vegada més demostrà que és el principal patrimoni de l´entitat.
No vaig poder vore la totalitat del partit perquè tenia ´bolo´ amb Bajoqueta Rock en la falla del mercat d´Alcàsser, per tant vaig fer un mix entre ràdio, telèfon mòbil i mirades esporàdiques en la tele del primer bar que pillava. I va ser en eixe bar -disculpeu però no recorde el nom- on vaig viure el valencianisme en estat pur. Una colla de jòvens, abillats amb tot tipus de samarretes del València CF i equipats amb un bombo, no paraven d´animar cada jugada, semblava que estava immers en plena curva nord. Xe, un ambientàs! Després m´assabentí que la majoria eren de la BTC (banda de tambors i cornetes). Açò és la prova evident que en els pobles el futbol, i sobretot el València CF, es viu amb devoció i passió. Ai si Paco Alcácer fica la cabotada que va tindre, segur que Alcàsser, comandats per la BTC, encara estarien celebrant-ho. Xicons i xicones, que ens visita el Celta. L´estratègia serà dir als jugadors que es tracta d´un partit d´Europa League, a vore si així vivim un altre encontre com el del dijous passat. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
