Si repassem la temporada del València CF, podríem afirmar que li ha passat el mateix que a equips com el Celta, Bilbao, Real Sociedad, Vila-real, Málaga, Deportivo, Sevilla o Atlético de Madrid, és a dir, que després de fer una bona temporada i classificar-se per a la Champions League, a l´any següent, mentre ha disputat la màxima competició europea, se les ha vist i desitjat per a mantindre la categoria en la competició lliguera. No sé que té la Champions League però en equips que no tenen un superplanter de jugadors, els passa una factura difícil de gestionar.

El que no puc explicar és cóm ´collons´ pot suportar l´Atlético de Madrid el ritme que suposa dur endavant dues competicions de l´envergadura de la Lliga i la Champions. Em sap mal dir-ho però l´Atlético de Madrid em genera enveja ´sana´. Jo vull ser igual de competitiu que ells. La pregunta és: serà possible estar algun dia a eixe nivell? El referent no cal buscar-lo en el Manzanares, perquè ací en València, també hem demostrat que sabem fer-ho molt bé, guanyant dues Lligues, arribant a dues finals de Champions, guanyant la copa de la UEFA i una copa del Rei -tot això en 5 anys-. Si jo fóra Peter Lim, miraria en eixe espill i buscaria l´estructura necessària per a recuperar l´equip i situar-lo a eixe nivell, tota la resta seria fer el ninot. M´explique: formar un bon equip de futbol és prioritari. Guanyar partits i convèncer l´afició amb un model de joc reconeixible és fonamental. Aconseguir els objectius esportius i arribar a final de temporada amb opcions en les competicions que disputes és el camí. Disputar finals, seria la ´bomba´.

Espere que allò de la setmana passada en Getafe haja sigut un accident, perquè no podem ni hauríem de tornar a fer partits indolents. Estic convençut que la decisió sobre la continuïtat o no de Pako Ayestarán com a entrenador del València CF per a l´any que ve, passa pels jugadors i el seu comportament en els tres partits que queden, i crec que els jugadors ho saben. Al marge, la decisió final serà del propietari amb el vist i plau de Mendes -que sempre ha estat darrere-. Difícil papereta per a Suso Garcia Pitarch i el seu criteri com a director esportiu.

Demà, els jugadors i Pako, tenen en Mestalla una final davant el Vila-real. La primera de les tres que ens queden. Això d´anomenar-la final és per a motivar-me una miqueta i no ficar-nos a plorar per la diferència de punts que ens separa de la classificació. Guanyar el Vila-real fent un bon partit i davant la teua afició seria una bona manera de demanar disculpes per l´encontre realitzat a Getafe. Personalment, li tinc ganes al Vila-real i a Marcelino, de pas, li guanyaria un esmorzaret al meu amigatxo Vicent el ´Risi´ que és una mica groguet. Per últim, un consell al jardiner de Mestalla: demà no regueu la gespa, a vore com es fica Marcelino. Per cert, el Vila-real vindrà cansat de disputar les semifinals de l´Europa League davant el Liverpool i seria un crim no aprofitar-ho. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.