Hui començarem per dir allò de...6 punts de 6 possibles. Ja hem guanyat dos partits seguits, cosa que fa poc més d´una setmana semblava ciència-ficció en un València CF totalment desorientat. Gràcies Voro, perquè els teus resultats estan ahi i són inapel·lables. Ai, si rematares amb una victòria davant l´Atlético de Madrid! Ací et guanyaries el cel. Personalment, no m´agrada com juga l´equip matalasser, és un equip antipàtic que trau de mare al rival amb un plantejament ´barraquero´ i apegalós, però el que és indubtable és la seua competitivitat i solidesa, que recorda molt al València CF de Rafa Benítez. No et regala res i si vols guanyar-li,has de disputar al màxim tots els balons dividits, guanyant els duels individuals i ser solidari amb els companys. Atenció amb els regalets innecessaris perquè ací és on l´Atlético olora la sang i et cobra totes eixes factures. Resulta un encontre molt difícil per a Voro i els jugadors, que hauràn de posar-ho tot en el camp, si volen rascar alguna cosa positiva.

Senyor Prandelli

Segurament el nou entrenador del València CF, el senyor Prandelli no es perdrà l´encontre i prendrà bona nota del que hi ha. Per fi, ´Habemus Papa´ i és italià, si no recorde malament, és el segon entrenador transalpí que dirigeix el València CF en la seua història. El primer que em ve al cap és Ranieri, amb qui aconseguírem un títol, la copa del Rei de 1999. No dic que ho millores, però com deia José Mota «iguálamelo». No estaria malament, per a començar, revalidar enguany eixa copa del rei, que tanta il·lusió ens faria a una afició desencantada que necessita tornar a creure en el seu equip.

Som d´AC/DC

Al nou director d´orquestra li diria que el València CF no és la Filharmònica de Berlín, ni un grup de Jazz progressiu, perquè no tenim músics per a ser-ho i perquè ací en València tampoc estem acostumats a sons tan refinats. Perdoneu el meu atreviment, però ací som d´AC/DC: un so roquer, contundent i fàcil d´identificar. Hi ha la base sòlida de bateria i baix, sense floritures, que suporten un ritme matxucant i efectiu -porter i defenses-. La guitarra rítmica amb ´overdrive´, que reompli tots els buits i dona consistència al so -migcampistes defensius-, guitarra solista que amb els seus riffs i solos impregna de caràcter les cançons i enganxen l´oient -migcampistes creatius i extrems- i la veu principal, implacable i desgarradora, que interpreta la lletra i culmina les melodies davanters-, i xin pum! Si fem una comparativa amb altres equips; el Barça sona com una orquestra filharmònica, amb jugadors molt virtuosos i refinats. El Reial Madrid sona a pop comercial, amb molts efectes especials com per exemple Justin Bieber (Cristiano Ronaldo), acompanyat per els seus ballarins, sempre al compàs que marca Florentino Pérez. L´Atlético de Madrid sona a grup de trashmetal, agressiu i desafiant€ ara sols queda saber a què va a sonar el València CF de Prandelli. De tota manera, li done la benvinguda al nou tècnic i espere que com a mínim li fique el mateix trellat que ha demostrat el nostre Voro. Amunt! I a pels tres punts en Mestalla este dumenge.

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.