No hi ha millor manera de començar per a un entrenador que amb una victòria. Tres ‘puntacos’ importantíssims que, de moment, ens han fet escalar posicions en la taula lliguera i eixir del descens. L’antibiòtic Prandelli ha fet efecte en un equip que continua fluixet i dèbil però que sembla que ha encertat en el diagnòstic i tractament. Senyor Prandelli, gràcies per ficar una miqueta d’ordre i trellat. Li dic senyor, perquè no em negareu que es tracta d’un home elegant i ben plantat, no sols perquè el tratge i les sabates li paren molt bé, sinó també, pel que diu i transmet en les seues declaracions. És un home de futbol, amb experiència, que si el deixem treballar, estic convençut que conduirà al València CF per bon camí. A mi ja m’ha guanyat com a entrenador i crec que als jugadors també.
«Fique un ‘Suárez’ al seu equip» això és el primer que em va vindre al cap al acabar l’encontre del diumenge passat. El Barça té a Luis Suárez i el València CF a Mario Suárez. Ja sé que no és el mateix, ni se li pareix, però el passat diumenge en Gijón, crec que recuperàrem un jugador que encara no havia aportat gran cosa, és més, tot eren dubtes al voltant seu. Dos gols importants que el situen com a màxim golejador de l’equip amb 3 dianes (ull, CR7, el guapo, porta 2). Benvingut a la causa. Per contra, tenim el cas d’Aderllan Santos, el pobre xic no alça el cap, i el pitjor de tot és que és reincident. Sincerament, crec que no dóna el nivell per a jugar en un equip com el València CF.
Hui tenim ‘partidàs’ a Mestalla, es tracta d’eixos encontres en els quals no cal motivar als jugadors i menys a l’afició, que una vegada més, acudirà en massa per a donar suport al seu equip. Màxima expectació per comprovar de què és capaç l’equip de Prandelli front a un rival superlatiu com és el Barça. Tots sabem de les dificultats que presenta l’equip català i que complicat que serà parar a Messi, Suárez, Neymar, Iniesta, Busquets...& company. Però vaig a banyar-me; jo tinc fe en el meu equip, en el meu entrenador i en la meua afició. El que no hem de fer mai és baixar els braços i eixir al camp derrotats. Al Barça podem pegar-li un mos (altres equips ho han fet en la temporada actual), però sempre que juguem sense precipitar-se, concentrats tot l’encontre i sobretot, si som efectius en atac. És evident que el rival tindrà moltes ocasions de gol, per tant, hem d’aprendre a sofrir i a no perdre-li la cara al partit. Em negue a ser pessimista i més, abans d’un enfrontament tan assenyalat. Sincerament, crec que tenim més a guanyar que no a perdre i, si finalment caem, que siga amb la cara ben alta i l’orgull intacte. Però si guanyem… ai! Si guanyem, ja no hi haurà qui ens pare. Amunt!
