Diari de bitàcola; Jornada 14, la nau continua a la deriva sense un rumb clar, la brúixola s´ha trencat i no som capaços d´orientar-nos, anem de tempesta en tempesta i bufa un vent en contra que no sabem gestionar. En definitiva, no progressem.

Sembla que en Sevilla es podria haver aconseguit un resultat positiu, almenys el València CF feu mèrits per a, com a mínim, empatar l´encontre, inclús per a guanyar-lo. Va desactivar a un Sevilla poderós que jugava davant la seua afició, a qui li provocàrem pèrdues de baló, inusuals en un equip com el Sevilla, que no sabérem aprofitar. Però una vegada més , perdem 3 punts i malhumorats cap a casa. Açò si que és preocupant, perquè ni fent un partit seriós, el València CF és capaç de guanyar en lliga. Què difícil va ser espolsar-se l´amenaça de la segona divisió. Ara ens juguem la vida en cada encontre, tots els punts són vitals, i més els de casa.

Per altra banda, el resultat en copa davant el Leganés, ens ha tornat la dignitat com a equip. Per fi una victòria! Està clar que el Leganés, amb molts suplents, és un equip fluixet i que el resultat cal agafar-lo amb pinces, però una victòria balsàmica que l´equip necessitava com el respirar. La primera part d´eixe encontre ens mostra el camí a seguir; profunditat en atac i efectivitat de cara al gol.

També es va observar , en algunes fases, domini i control de la situació. Per cert, gran actuació de Montoya, Medrán i Munir, que la primera ocasió que va tindre anà a la gàbia. Ara bé, la segona part€per a oblidar. Aparegué el València CF tendre, vulgar i desbordat , incapaç de gestionar un partit que tenia de cara. Sincerament, no entenc perquè Prandelli no li va donar minuts a Carlos Soler, pense que era un encontre ideal per vore les seues prestacions, i així comprovar si és vàlid o no per a reforçar a un València CF que necessita urgent un jugador de les seues característiques. Esperem que s´atrevisca en l´encontre de tornada ací en Mestalla davant la seua afició, seria tot un detall.

Tornant a la lliga, és evident que el Málaga no és el Leganés, i segur que ens ho posa molt difícil. El guió de com afrontar l´encontre davant el València CF li´l va escriure el Granada fa quinze dies. L´afició està molt preocupada, perquè treure els 3 punts en Mestalla s´ha convertit en una quimera, així que la pilota està en el teulat de Prandelli. Ara vorem si continua amb el sistema dels tres centrals o dissenya un nou dibuix . La qüestió és que és l´hora de l´entrenador, perquè les seues decisions són les que també poden guanyar partits, més enllà de l´encert de cara a porta dels jugadors. La pregunta del milió és: deixarà a la banqueta a Rodrigo? Perquè Munir, hui per hui, és el titular en la davantera.

Per últim, torne a recordar l´esperit d´equip amb la foto del ´Garzelli team´, que el passat diumenge va celebrar l´acomiadament de la temporada amb un dinar de germanor. M´agrada la imatge perquè reflexa la il·lusió d´uns xiquets que senten l´orgull de ser ciclistes i formar part d´un equip. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.