A la taquilla del trinquet Pelayo es va penjar ahir el cartell de ´no hi ha bitllets´. És la segona vegada des del passat 1 de novembre, quan va començar la nova era de la ´Catedral´ de la mà de José Luís López. En aquella ocasió va ser amb motiu de la partida més màgica de l´any, la final del Individual i ahir amb el desafiament en el qual Soro III i Javi s´imposaren a Puchol II i Félix pel resultat de 60-30.

La partida va ser clarament dominada pels guanyadors que completaren una actuació magnífica. Soro III va exercir com a número u i ho va passar absolutament tot. Donava igual el que buscara la contra i on s´encarara. El de Massamagrell era un frontó que sempre tornava la pilota, moltes vegades inclús amb més velocitat que la rematada contraria.

Javi també va estar superb. El de Massalfassar va retrasar la seua posició per a buscar la pilota d´aire i per extensió per a poder colpejar més fort sense por d´encalar-la. I si bé es cert que va començar amb dubtes, la incertesa li va durar solament un parell de jocs. Dos quinzes ben fets en el moment oportú li feren entrar en la partida i des de eixe moment va ser un autèntic maldecap per a la parella rival.

A Puchol II i Félix els va faltar espenta. Els dos van complir i d´ahí que ningú en el trinquet va criticar la seua actuació però tots dos estan capacitats per a jugar més i millor. El jove escaleter de Vinalesa passaba pilotes però donava la sensació de no trobar-se còmode. I Félix no va ser l´estilet que acostuma i durant molts trams del desafiament es va vore obligat a defensar degut a l´eficàcia de Javi, que carregava i no el deixava entrar en joc.

Canvi de papers

El començament del desafiament va ser molt esperançador per als seguidors de Puchol II i Félix. El primer joc el sumaren molt ràpid al dau i en el segon s´imposaren amb certa autoritat doncs tornaven tot el que arribava als seus dominis i quan la rematada era clara disparaven amb força i intenció.

Però a continuació va sorgir el millor Soro III, el que s´ha guanyat la condició de número u de l´escala i corda. I el bon fer del campió individual va contagiar a Javi, que es va sumar a la festa.

A l´altre costat de la corda no va haver reacció i poc a poc van desaparèixer les idees de Puchol II i Javi que a última hora esperaven el desenllaç que tot el trinquet intuïa. Aixó sí, els dos continuaren jugant com si la partida anara igualada per respecte al respetable.

La revenja té poques possibilitats donada la superioritat dels guanyadors. Al acabar la partida ningú confiava en que es torne a jugar.