Amb quaranta-cinc anys, José Francisco García Boscà, ‘Moro’, és de llarg el participant més veterà de la Lliga de Raspall - Trofeu Diputació de València. També és el que més títols acumula entre els pilotaris de la present edició amb un total de quatre. En l’històric de la competició solament hi ha dos jugadors que superen els seus registres, Waldo, amb sis finals guanyades i Alberto amb cinc més una que no va jugar per estar lesionat.
Moro afronta la Lliga amb la intenció de guanyar-la. És un somni alimentat pel seu bon moment de forma i per la qualitat del seu equip. També és un desig perquè esta serà l’última participació del mitger d’Alcàntera de Xúquer en la competició per equips més prestigiosa del raspall professional i vol acomiadar-se obrint la porta gran. «Són més de vint anys participant en la Lliga i trobe que és moment de deixar pas a la gent jove. No és que estiga pensant retirar-me però vull ser jo el que diga adéu a la Lliga estant en plenitud. Amb la meua edat m’he de plantejar certes coses i la prioritat passa a ser la formació dels joves i reduir el nombre de partides», explica.
El mitger és una ‘rara avis’ en l’esport d’elit. La natura l’ha beneït amb un físic privilegiat i les lesions l’han respectat al llarg dels anys. Però per damunt de tot està el treball. Eixe ha sigut el secret del seu èxit. «Reconec que el meu cas és especial i poc habitual. No crec que hi haja un secret per a mantenir-se tants anys jugant a primer nivell. Pel que a mi respecta he de dir que visc per a la pilota i que em sacrifique molt per ella. L’única fórmula que conec per a guanyar és entrenar i entrenar».
Convençut
Quan el Moro parla de guanyar la Lliga de Raspall ho diu entre rialles; però també convençut. «Ian és un gran pilotari que té moltes mans i amb el qual jugue molt a gust. I Miravalles és un dels punters amb més quinze. Crec que serem bons si jo aporte com correspon perquè ells segur que ho faran bé. Qui ha de complir amb les expectatives sóc jo. Tenim un equip amb força, experiència i habilitat, que serien les principals virtuts de cada una de les tres línies», comenta.
Ara bé, el mitger no es veu superior als altres participants. Pensa que els sis equips tenen recursos per a guanyar. «Tots estem perfectament capacitats per a aconseguir el títol. Eixe és el gran atractiu d’esta competició. Hi ha molta igualtat i qualsevol pot ser campió si juga el que pot. Després vindran les sorpreses. Per exemple, no m’esperava que Punxa i Brisca es quedaren en 10 contra Ricard, Sanchis i Roberto. Però és que has de jugar perfecte o els rivals et passen per damunt», afegeix. Com que la seua aposta per jugar la final és ferma, faltaria un hipotètic rival. «Si solament he de nomenar un equip, em quedaria amb el de Sergio i Coeter II. Crec que Sergio està ara mateix al nivell de Moltó i Coeter II continua sent un número u. Però és que els altres equips també m’agraden, sobretot els trios, que tenen davant a xicons molt ràpids per a fer el quinze», diu. I per primera vegada la fase final de la Lliga es jugarà amb el format del ‘millor a tres partides’. Al Moro li agrada el canvi. «Trobe que és més just perquè el que perd el primer assalt té l’oportunitat de refer-se d’un mal dia. I si de veritat és inferior a l’altre finalista o semifinalista, l’equip que va guanyar ho tornarà a fer en la segona o la tercera».
"Ara jugue contra els meus alumnes"
Tot i que no hi ha data per a la seua retirada, el jugador té clar que el seu futur continuarà lligat a la pilota com a formador de futures figures.
El mitger va començar fa anys amb la faceta de docent en l’escola de pilota d’Alcàntera-Càrcer, on actualment instrueix a quaranta xavals.
Posteriorment es va incorporar com a monitor al Cespiva, l’escola de tecnificació promoguda des de la Generalitat Valenciana, on té quaranta-cinc deixebles. «És una satisfacció infinita ensenyar als joves. Però més encara quan veus que arriben on he arribat jo. I esta és una altra de les raons per les quals em deixe la Lliga. Per moments em veig atordit, descol·locat en jugar contra pilotaris que han sigut alumnes meus», comenta.
Moro calcula que un noranta per cent dels pilotaris que en l'actualitat són professionals o juvenils de primer nivell han passat per les seues mans. «Llevant dels veterans, els joves quasi tots», diu. Dels participants en la present edició de la Lliga de Raspall, Moltó, Sanchis, Brisca, Ian i Roberto l’han tingut com a monitor. «I ara he de jugar amb ells o en la contra quan me’ls he criat. Però tots em respecten. Tinc una relació fantàstica amb ells perquè m’agrada fer-me amic dels meus alumnes», assenyala.
La cosa no queda ací, segons Moro, «per darrere venen uns quants que no tardaran en ser figures: Vercher, Badenes, Seve, Pau de Piles, Salvà, Lorja, Feo... estan a punt d’agarrar la llebre».
