Com ja va passar amb el Circuit Professional, la seu de Val Net també ha acollit, ahir concretament, el sorteig dels trinquets on es disputaran les semifinals de la Lliga de Raspall Diputació de València. Però a diferència del que va passar amb la lliga d’escala i corda, el desenllaç no ha satisfet a tots per igual.

El més content pel resultat va ser Punxa, que començarà la batalla contra Ian en sa casa, el trinquet de Piles. A més, al rest també li agraden especialment les pistes de Guadassuar i Bellreguard per la seua noblesa i característiques.

El que no li fa tanta gràcia és jugar contra l’únic equip invicte. Tot i això espera donar la sorpresa. «Han estat a un nivell espectacular però ara canviem de sistema. En dos dies bons podem superar-los. Però serà complicat», explicava.

Un altre factor que permet al de Piles a ser optimista és l’evident millora del seu equip. «Començàrem malament però hem acabat la fase regular a un bon nivell. Ara som més equip que en l'inici i crec que podem donar guerra».

Pel que fa als seus rivals, Ian i Miravalles preferien competir en els trinquets de La Llosa i Genovés perquè els tenen més tocats i per a evitar a Punxa en Piles. Però el resultat tampoc és un drama: «a Moro li va molt bé La Llosa i Guadassuar ens pot beneficiar per ser tres. I si arribàrem a la tercera partida, no se m'ocorre millor lloc que Bellreguard», dia Miravalles.

En l’altra semifinal, Ricard, més que satisfet, es mostrava indiferent pel resultat, en el seu cas perquè li agraden diversos dels trinquets de les dues eliminatòries.

Pel que fa a la semifinal, el rest creu en la victòria però vaticina equilibri. «Quan vam perdre contra ells tinguérem val per a guanyar i crec que es mantindrà esta igualtat. Arribem molt motivats després de guanyar l'última partida de la fase,» assenyalava el jugador.

Content a mitges

Per part del trio rival, Canari sí va mostrar la seua preferència pels recintes de l’altra eliminatòria. «Volia evitar el trinquet de La Llosa perquè no ho tinc tan tocat com el de Piles», dia. Però tot seguit canviava el seu semblant. «De totes maneres, la segona partida és a Genovés, que sí que m'agrada. I si hi ha tercera, seria a Xeraco, en ma casa i amb la meua gent. Per tant no és mal resultat», afegia. Quant a l’ànim del seu equip, el mitger expressava la seua il·lusió amb l’evolució en la fase regular. «Al principi no ens parlàvem i no estàvem en el lloc. Però el pare de Tonet II ens ha ajudat a revertir la situació amb els seus consells. Tonet juga ara més avançat i jo cobrisc més a Moncho perquè es puga dedicar a traure i restar. Des que vam fer estos canvis ens ha anat molt bé».