Per a Ian i Ricard serà la primera final, per al Moro l’última, Miravalles vol llevar-se l’espina de l’única que va jugar i perdre, Sanchis aspira al segon títol amb solament vint-i-dos anys i Roberto a tornar a aconseguir-ho per segona vegada consecutiva.

El cas és que els sis pilotaris assenyalaren ahir en la Diputació de València que esta final de la Lliga de Raspall resulta especial per a ells. Primer per l’entitat de la competició, la més important, però també per les circumstàncies personals de cada u. Adjudicar el favoritisme a Ian, Moro i Miravalles era inevitable doncs encara no coneixen la derrota.

Ricard, Sanchis i Roberto no tingueren problema en cedir tal privilegi als seus rivals. Però també avisaren que jugaran sense por, convençuts de poder donar la sorpresa. El principal argument esgrimit és que l’equip ha millorat amb el pas del temps i que arriba en el seu millor moment a la partida. És una gran veritat.

Els tres han agafat com a referència la confrontació particular de la fase regular. Ian i els seus van guanyar, però el trio de Ricard va plantar cara. I ara és molt més fort.

Ian, Moro i Miravalles no pecaren de falsa modèstia i assumiren que van per davant en les travesses. Però no es fien. Estan d’acord que els rivals són més perillosos que quan es creuaren. Miravalles va ser el més explícit: «en la final que vaig jugar també érem clars favorits i acabarem perdent-la», dia.

Els finalistes també donaren la seua opinió pel canvi al format del millor a tres partides. La majoria està d’acord. Troben que és més just i els permet recuperar-se d’un mal dia. Moro, a més, considera que esta fórmula lleva pressió als més joves.

Ricard es va mostrar més romàntic. «Les semifinals sí les preferisc al millor de tres però la final té més encant si és a una partida. Encara que entenc que pot ser més just amb diverses partides i que agrade més al públic», comentava.

Les tàctiques també van quedar definides. L’equip d’Ian aprofitarà la força del de Senyera perquè Moro i Miravalles crivellen als rivals.

En la contra, Sanchis diu que buscaran a Ian en el rebot, el seu punt dèbil, i que per damunt de tot evitaran que Moro entre en joc.

Moro, amb quaranta-cinc anys, s’acomiada de la Lliga. Els seus companys ho posaren en dubte perquè el veuen en un moment sensacional. Ell va confirmar a SUPER que s’ho deixa. «Sempre jugue pressionat, obligat a fer-ho bé perquè tinc una carrera i un nom. I el que no vull és tirar per terra tot el crèdit en quatre dies. Ara preferisc jugar el dia a dia, tranquil, i algun torneig menor. Però en la Lliga ha arribat el moment de deixar pas».