El cas de Jeffry en l’esport de la pilota és quasi tan singular com el seu nom, desig de la seua iaia. El de Pedreguer es va iniciar de menut però als catorze anys s’ho va deixar. Amb vint-i-tres, les ganes per tastar la vaqueta li dugueren a tornar, ara en el raspall, la modalitat que practicaven els seus companys. Des d’aleshores no ha parat de pujar escalons. Ningú l’ha regalat res, s’ho ha guanyat amb esforç i dedicació. El diumenge disputarà la final del Mixt Masymas, trofeu reservat per als millors pilotaris del moment. Amb vint-i-nou anys, assegura que afronta la partida més important de les que ha jugat.

Jeffry dubta en assenyalar que li fa més il·lusió, si la final en si o el fet de jugar-la en sa casa. «És el primer trofeu important en el qual participe amb les primeres figures i tinc opcions d’aconseguir el títol, a més en el meu poble. Per les dues situacions, la partida és molt especial per a mi», comenta.

També espera que el torneig que ara acaba siga un punt d’inflexió en la seua trajectòria. Perquè ell vol més. Reconeix que ha arribat un poc tard, però s’ha proposat arribar lluny. «És el meu anhel. M’entrene cada dia a l’espera d’una oportunitat com esta i crec que he respost i he donat la talla. Confie que en endavant puga participar en altres trofeus importants», explica.

Una altra motivació per al de Pedreguer és enfrontar-se a Moltó, el gran dominador del raspall. «Ja tenia ganes de jugar contra ell. Sempre el veig des de l’escala i desitjant estar algun dia en la contra. És un altre objectiu que vaig a complir».

Pel que fa a la final, Jeffry pensa que serà una gran partida. I des de l’humilitat, aposta pel triomf del seu equip. «Sanchis està molt fort, jo també em trobe bé per a jugar i Néstor està acompanyant i fa molta faena. Els tres ens entenem bastant bé i formem un equip molt compensat. Ara bé, Moltó és el que més juga i a Canari se li dóna molt bé el trinquet de Pedreguer», diu.

Preguntat sobre el possible avantatge de jugar una final en el trinquet del seu poble, el pilotari no té clar que siga un punt a favor. «No puc parlar des de l’experiència perquè és la primera vegada que em passa. Trobe que poden succeir dues coses: que tot vaja rodat i siga un factor decisiu per a aconseguir la victòria, o que siga un desastre, principalment pels nervis de fer-ho bé davant la meua gent. Jo trie la primera opció», diu rient.

En quant a la final d’escala i corda, que obrirà la sessió el diumenge, Jeffry es decanta per Puchol II però amb reserves. «La veig molt equilibrada. A mi m’agrada molt com ho fa Puchol II en Pedreguer. En el rest és pràcticament impossible fer-li un quinze. I Nacho també fa mal amb la seua pilotada mentre que Héctor II no falla. Però clar, davant està el Soro III, que són paraules majors». I amb Jesús i Conillet forma un equip molt complet, diu.