El desafiament de restos contra mitgers disputat en la nit del divendres a Vilamarxant serà recordat durant molt de temps per emocionant i replet de jugades de mestres que provocaren incomptables ovacions. Puchol II, Soro III i Pere Roc II superaren a Félix, Dani i Tomàs II per 60-50. Els sis mereixen el reconeixement, però principalment s'ha de destacar a Félix i Soro III. El fet de jugar fóra de lloc, li atorga major mèrit a la seua memorable actuació.

El mitger de Dénia va ser el més aclamat. Félix era la diana a la qual apuntaven els escaleters, però responia com un gegant. Si la vaqueta arribava al rebot, que era el principal objectiu dels rojos, restava però amb criteri, sense entregar o afavorir una rematada clara posterior. A més es va marcar uns quants en l’aire, al més pur estil dels Víctor, Mezquita o Cervera. I si podia connectar per davant, la iniciativa passava a ser blava perquè la velocitat que imprimia era com si jugara amb una raqueta.

Soro III també va deixar bocabadat a més d’un. La de la nit del divendres era la segona partida que jugava al mig però pareixia que haguera format en eixa posició tota la vida. En atac, matava, bé buscant la corda o dirigint a la llotja i als pocs forats que pot deixar un trio. I en defensa, a més d’un li va vindre a la memòria la figura del gran Sarasol II amb pilotes restades per baix amb l’esquerra.

Ara bé, el gran artífex del triomf dels escaleters va ser Puchol II. El de Vinalesa era qui aportava seguretat i el primer a espentar. Però com va jugar en la seua posició, la seua aportació no va cridar tant l’atenció tot i ser la més valuosa. I en la punta, Pere Roc II també va agradar molt. El de Benidorm va tirar per terra alguna pilota, però s'ha de tindre en compte que li arribaven a la velocitat de la llum. Cal quedar-se en totes les altres que va jugar amb criteri.

Pel que fa a Dani i Tomàs II, el de Benavites va dirigir l’orquestra. També va signar diversos quinzes, marca de la casa, d’eixos que van treballats en dos, tres o quatre colps. I Tomàs era la força bruta, un canó sempre carregat que quan disparava generava el caos a l’altre costat de la corda.

Durant la primera meitat, tot i l’alternança en la consecució dels jocs, els escaleters sumaven amb més solvència, sempre al dau. Però en el segon tram, la inspiració es va imposar a la tàctica i va ser aleshores quan es contemplaren els intercanvis de major bellesa.

L’inici fulgurant del trio de Soro III decanta el duel

Prou menys vistosa i equilibrada va ser la partida solidària que es va disputar ahir en el trinquet Pelayo on Soro III, Jesús i Monrabal superaren a Miguel, Javi i Tomàs II pel tanteig de 60-25. Però esta vegada, l’aspecte esportiu era secundari i el vertaderament important era contribuir a una bona causa, a millorar l’existència dels més desfavorits, sobretot els més menuts. La recaptació es va destinar a l’ONG Adelante África.

En el començament, la superioritat de Soro III i els seus companys va ser molta. Els rojos carregaven més i també tenien la sort de cara quan la pilota decidia ser capritxosa per a trencar. I amb certa comoditat, els després guanyadors ficaren el marcador en 35-15.

A continuació va reviscolar la formació blava. Miguel oferia el nivell exhibit en el Circuit mentre que Javi i Tomàs II acompanyaven per a restar i atacar, segons el moment. I encara que l’equip solament va sumar dos parcials, va fer mèrits per a aconseguir uns quants més. Però com que Soro III, Jesús i Monrabal mantingueren el nivell, no va haver possibilitat de remuntada.

Amb esta partida, Soro III s’acomiada dels trinquets durant al voltant d’un més perquè serà sotmés a una intervenció ocular.