PROFESSIONALS

Una partida de les que fan afició

Puchol II, Soro III i Pere Roc II guanyen a Félix, Dani i Tomàs II en una confrontació espectacular

29.05.2016 | 12:51
L´escaleter Soro III va jugar al nivell dels millors mitgers.

El desafiament de restos contra mitgers disputat en la nit del divendres a Vilamarxant serà recordat durant molt de temps per emocionant i replet de jugades de mestres que provocaren incomptables ovacions. Puchol II, Soro III i Pere Roc II superaren a Félix, Dani i Tomàs II per 60-50. Els sis mereixen el reconeixement, però principalment s'ha de destacar a Félix i Soro III. El fet de jugar fóra de lloc, li atorga major mèrit a la seua memorable actuació.

El mitger de Dénia va ser el més aclamat. Félix era la diana a la qual apuntaven els escaleters, però responia com un gegant. Si la vaqueta arribava al rebot, que era el principal objectiu dels rojos, restava però amb criteri, sense entregar o afavorir una rematada clara posterior. A més es va marcar uns quants en l´aire, al més pur estil dels Víctor, Mezquita o Cervera. I si podia connectar per davant, la iniciativa passava a ser blava perquè la velocitat que imprimia era com si jugara amb una raqueta.

Soro III també va deixar bocabadat a més d´un. La de la nit del divendres era la segona partida que jugava al mig però pareixia que haguera format en eixa posició tota la vida. En atac, matava, bé buscant la corda o dirigint a la llotja i als pocs forats que pot deixar un trio. I en defensa, a més d´un li va vindre a la memòria la figura del gran Sarasol II amb pilotes restades per baix amb l´esquerra.

Ara bé, el gran artífex del triomf dels escaleters va ser Puchol II. El de Vinalesa era qui aportava seguretat i el primer a espentar. Però com va jugar en la seua posició, la seua aportació no va cridar tant l´atenció tot i ser la més valuosa. I en la punta, Pere Roc II també va agradar molt. El de Benidorm va tirar per terra alguna pilota, però s'ha de tindre en compte que li arribaven a la velocitat de la llum. Cal quedar-se en totes les altres que va jugar amb criteri.

Pel que fa a Dani i Tomàs II, el de Benavites va dirigir l´orquestra. També va signar diversos quinzes, marca de la casa, d´eixos que van treballats en dos, tres o quatre colps. I Tomàs era la força bruta, un canó sempre carregat que quan disparava generava el caos a l´altre costat de la corda.

Durant la primera meitat, tot i l´alternança en la consecució dels jocs, els escaleters sumaven amb més solvència, sempre al dau. Però en el segon tram, la inspiració es va imposar a la tàctica i va ser aleshores quan es contemplaren els intercanvis de major bellesa.


L´inici fulgurant del trio de Soro III decanta el duel
Prou menys vistosa i equilibrada va ser la partida solidària que es va disputar ahir en el trinquet Pelayo on Soro III, Jesús i Monrabal superaren a Miguel, Javi i Tomàs II pel tanteig de 60-25. Però esta vegada, l´aspecte esportiu era secundari i el vertaderament important era contribuir a una bona causa, a millorar l´existència dels més desfavorits, sobretot els més menuts. La recaptació es va destinar a l´ONG Adelante África.

En el començament, la superioritat de Soro III i els seus companys va ser molta. Els rojos carregaven més i també tenien la sort de cara quan la pilota decidia ser capritxosa per a trencar. I amb certa comoditat, els després guanyadors ficaren el marcador en 35-15.

A continuació va reviscolar la formació blava. Miguel oferia el nivell exhibit en el Circuit mentre que Javi i Tomàs II acompanyaven per a restar i atacar, segons el moment. I encara que l´equip solament va sumar dos parcials, va fer mèrits per a aconseguir uns quants més. Però com que Soro III, Jesús i Monrabal mantingueren el nivell, no va haver possibilitat de remuntada.

Amb esta partida, Soro III s´acomiada dels trinquets durant al voltant d´un més perquè serà sotmés a una intervenció ocular.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine