L'han dut altres, però la samarreta roja feia més d'un mes que esperava al seu portador. I ell fou el primer a botar a les lloses de la 'catedral'. Hi havia ganes de tornar a veure a Soro III i el de Massamagrell tenia moltes ganes de tornar a la catedral dels campions, el trinquet on tan sols uns privilegiats tenen l'oportunitat de jugar sempre de roig malgrat estar un mes de baixa o malgrat que les travesses no eixien a favor seu. Té tot igual, Soro III, el guardià de Pelayo, tornava a Pelayo i ho feia vestit de campió. I ara, amb la vista millorada, quasi no donava crèdit a qui tenia com a company, el mestre Dani. Ara bé, també podia veure amb molta claredat qui estava a l'altre costat de la corda, el príncep de la 'catedral', Puchol II, acompanyat per Javi. En joc estava el Gran Premi Oxford.

Començava Soro III un poc ansiós i Puchol II i Javi van aprofitar per a fer els dos primers jocs de la partida. Ací va eixir Dani per a donar-li un consell a Soro III: «No tenim pressa» es va escoltar. El número u es va asserenar, tranquil·litzar i va anar de bo la gran batalla.

Els rojos van igualar a 25 i l'afició va començar a ovacionar les pilotades d'uns i altres. Una meravella l'entrega de Soro III, la saviesa de Dani, l'habilitat de Puchol i la contundència de Javi.

Així i tot, sempre van ser els blaus els que anaren per davant. Al campió, al número u, són pocs els que s'atreveixen a plantar-li cara en igualtat de condicions en Pelayo, però u d'eixos pocs és Puchol II. Va jugar perfecte el de Vinalesa. Dibuixant cada rebot i fent un dau alt i moll buscant la tela lateral de trinquet i fent suar sang a Soro per a restar. Puchol està més rodat, semifinalista de la Copa Diputació, i això es va fer de notar.

Cada quinze amagava detalls de qualitat que l'afició de Pelayo sabia reconèixer amb aplaudiments. Van haver dos jocs claus en la victòria blava. El primer, amb iguals a 30. Soro III fent el dau busca la careta però la pilota es queda parada dos quinzes seguits. Puchol ho aprofita. El segon joc va ser amb 35 per 45, el més llarg i disputat. Les dues parelles tingueren val per a sumar-ho, però al remat és blau, 35 per 50.

Tot semblava decidit a Pelayo i més amb el 45 per 55 i val net blau. La gent, però, no s'alçava del seu seient. Soro III i Dani encara tenien ganes. Lluita fins al final, però al remat el candidat a Rei, el príncep Puchol, al costat d'un brillant Javi van guanyar este trofeu Oxford davant un Dani, màgic com sempre, el Iniesta de Benavites i un Soro III que torna per a continuar sent el rei, qui du la samarreta de campió, el guardià de Pelayo i, com a tal, el pròxim dissabte torna a estar anunciat en la 'catedral'.