Un senyor, un cavaller, el millor company, un xic extraordinari. Són alguns dels qualificatius per a definir a Grau com a persona. Com a pilotari paraules com el millor, espectacle o genial el defineixen. No ho diu ell, ni de bon tros. Ho diuen alguns dels companys que han compartit tantes vesprades amb ell, dins i fora dels trinquets.

Dissabte, al carrer de Godelleta, Grau rebrà un merescut homenatge. I a Godelleta perquè Grau també era polivalent i destacava en totes les modalitats a les quals jugava. A Godelleta també va deixar grans amics i records jugant i guanyant el seu tradicional trofeu Moscatel.

El seu palmarés és impressionant tant dins dels trinquets valencians com en modalitats internacionals. Entre tots es pot destacar el campionat individual que va guanyar l'any 2000. És l´únic mitger que ha pogut guanyar este trofeu. Precisament el seu rival aquell dia al trinquet de Sagunt, Álvaro, diu de Grau: «Per a mi ha sigut el millor mitger al costat de Sarasol II que jo he vist jugar. També era el més polivalent. Com a company era especial, bon company dins i fora del trinquet. Pense que hauria de tindre més campionats, però per a mi el millor amb diferència».

Grau es va criar en l´escola del trinquet de Pelayo. Va ser una generació d´or amb grans pilotaris. U que el coneix bé és Pedrito: «Per a mi Grau era pur espectacle, grandesa, un senyor, però, sobretot, és tot bondat. Per a mi és el més gran i ha fet una cosa que cap mitger ha fet, guanyar un Individual».

Altre que s´ha criat al costat de Grau és Peluco: «Per a mi després de Paco ´El Genovés´ ha sigut el número u indiscutible. Com a mitger ha guanyat partides que pareixien impossibles. Hauria d'estar en la galeria de Pelayo entre les fotos dels mites de la pilota. I si parle d´ell com a persona diré que Grau és una d´eixes persones meravelloses que et trobes en la vida».

La posició natural de Grau dins d´un trinquet era la de mitger. Per tant a la contra, a l´altra banda de la corda, ha tingut moltes vesprades a Dani de Benavites: «Jo destacaria de José que era un jugador amb uns braços i unes cames de privilegi. Feia fàcil el més difícil. Un jugador amb moltes mans. Possiblement el jugador amb més mans que jo he vist mai. Personalment és un xic extraordinari, amb un comportament exemplar sempre, amb els companys, amb els rivals i amb el públic. Crec que serà molt difícil que torne a eixir altre Grau».