ESCALA I CORDA

El canó de Pelayo deixa de disparar

Víctor Serrano Ródenas ha decidit posar fi a la seua trajectòria professional als quaranta-un anys

22.09.2016 | 13:34
Víctor ha sigut una de les grans figures de l´escala i corda en el darrer quart de segle.
Víctor ha sigut una de les grans figures de l´escala i corda en el darrer quart de segle.

Van ser els mateixos pilotaris els qui li ficaren el malnom afectuós de ‘Cañones’. Perquè tot i la fràgil aparença, les seues pilotades, les que arriben després de fer els caps i els rebots, porten algo més que caldo. Però Víctor Serrano Ródenas, Víctor de Pelayo, diu que ja no dispararà més: ha decidit posar fi a la seua trajectòria com a professional després de vint-i-sis anys en el cim.

Víctor assumeix amb naturalitat la retirada. Diu que és llei de vida. «En tinc quaranta-un anys, les lumbars tocades, i cada vegada em costa més jugar al nivell que requereix un professional o recuperar-me d’alguna molèstia. La carrera d’un esportista té data de caducitat i he volgut que la meua s’acabara quan jo decidira. Ara és el moment», diu.

L’escaleter explica que la decisió ha sigut molt meditada durant mesos i que està convençut que és l’encertada. Però també reconeix que li ha costat fer el pas. «No ha sigut fàcil. He tingut la sort de viure una de les millors èpoques de la pilota, quan els trinquets estaven plens quasi cada dia i els pilotaris guanyàvem prou diners. És tota una vida dedicada al mateix. I si bé crec que podria haver aguantat un o dos anys més, no vull arriscar-me a deixar-ho per la porta de darrere, obligat perquè deixen de comptar en mi per a donar-me partides», assenyala l’escalater.

Fent la vista enrere, assegura que se’n va amb nostàlgia d’èpoques passades i un poc preocupat. «El moment actual és complicat i la situació del pilotari professional encara més. Però confie que la pilota reviscolarà, com ha fet altres vegades. Per altra banda m’entristeix ser l’últim representant de l’escola de Pelayo, d’una generació que va deixar grans jugadors però que no ha tingut relleu generacional».
El seu futur més immediat continuarà vinculat a la vaqueta, ensenyant els seus coneixements als més joves. «M'encarregaré de l’escola de Manises. És un projecte nou i il·lusionant. I també vull seguir amb el programa Pilota a l’Escola, perquè trobe que és fonamental fer saber als més menuts que tenim un esport preciós, que és nostre. Esta és la previsió que he fet per al pròxim any. Durant eixe temps valoraré i veuré com vull orientar la meua vida», comenta.

El comiat oficial tindrà lloc el dissabte 1 de novembre a sa casa, Pelayo, que segur s'omplirà perquè es tracta de l’adéu d’un gran. Víctor no volia reconeixements públics i preferia anar-se'n sense fer soroll. Però quasi que l’han ‘obligat’. Primer jugarà ell amb companys i amics amb els quals ha coincidit durant més d’un quart de segle. A continuació del comiat es disputarà una altra partida amb els millors del moment.
Quant a les últimes aparicions com a professional, demà jugarà en el trinquet de Sueca. I el dilluns completarà a Borriana la darrera partida vestit de blanc.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine